Jo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{fusió des de|Estrats del jo}}
El '''jo''' és la construcció d'una [[persona]], l'essència que aglutina els diferents trets de la [[personalitat]] i que la distingeix com a individu diferent dels altres; és la [[consciència (psicologia) |consciència]] de ser un mateix enfront l'[[alteritat]]. Cadascú és un "jo" per a ell mateix. La paraula també fa referència al [[pronom]] personal tònic que s'usa per referir-se a aquesta entitat abstracta.
 
== Conceptes afins ==
Línia 21:
Per la psicologia el jo és la consciència de tenir una personalitat, és una construcció que fa cada persona acumulant [[Coneixement|experiència]], però també és un constructe social perquè són els altres els que perfilen aquesta visió, els que modelen el caràcter amb la seva interacció.
 
[[Sigmund Freud|Freud]] creia que el jo era una entitat mental intermèdia entre el superjo (la consciència) i l'allò (l'instint). El que un individu sent o fa és l'equilibri entre les seves apetències i les restriccions que imposa la societat, sota la forma de [[valorValor (axiologia) |valors]]s morals, prohibicions o judicis negatius. Sovint la divisió entre aquestes tres entitats és [[inconscient]] i la persona pot no saber que està reprimint desitjos o l'origen de determinades conductes.
 
[[Fitxer:Freud ca 1900.jpg|thumb|right|225px|Sigmund Freud, un dels estudiosos del Jo]]
Línia 30:
 
== El jo a la filosofia ==
El jo a la filosofia s'entén com a principi abstracte de la consciència, allò que diferencia un individu de la resta. Per als nominalistes es tracta d'una simple convenció lingüística per referir-se a la persona, corrent que accepta també [[David Hume]], mentre que altres autors defensen que existeix com a essència independent i real. Aquesta essència pot equivaler a la [[ment]], a l'ànima, l'esperit o ser una entitat separada depenent de l'escola filoòficafilosòfica adoptada.
 
Per a [[Plató]] el jo autèntic està a l'ànima intel·ligible, que és capaç d'escapar del món sensible per acostar-se al món de les idees a partir del [[coneixement]]. [[Aristòtil]] creia que la característica del jo és l'actuació, el ser alguna cosa. Per això el jo de la persona pot ser en potència moltes coses però en acte, en la realitat, acaba escollint una via o una altra que el defineix (per exemple el jo d'un metge i pare de família serà diferent del jo d'un jove solter encara que en néixer tinguessin les matexies possibilitats).