Mahdia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Substitució de IMGP9343.JPG per Mahdia_des_de_la_Torre_Obscura_2.jpg.
m Robot substitueix 'les costums' per 'els costums'
Línia 25:
El [[20 de juliol]] de [[1390]] fou atacada pels genovesos amb suport de cavallers francesos i anglesos i dirigit per [[Lluís II de Borbó]], en un atac massiu que va durar fins el [[20 de setembre]] de [[1390]]. La ciutat va resistir l'atac però va haver de pagar un tribut per obtenir l'aixecament del setge.
 
[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] la va atacar el [[1509]] però no se'n va apoderar. Una vegada amb els hàfsides sota la seva protecció ([[1535]]) es va establir a la ciutat una guarnició ([[1539]]), però el [[1540]] va caure en mans del pirata [[Dragut]]. Al cap d'uns mesos en fou expulsat però la va recuperar tot seguit qui s'hi va mantenir fins el [[8 de setembre]] de [[1550]] quant fou ocupada pel genovès al servei de Carles V, almirall [[Andrea Dòria]]. El [[1554]], abans de ser abandonada, fou desmantellada, i va quedar seguidament en mans dels otomans. L'aportació ètnica d'aquestos es va fer notar així com la dels andalusins o moriscs. El 60% de la població de Mahdia el [[1970]] era descendent dels koiloughlis (les guarnicions otomanes) que és la proporció més alta del país, i amb efectes visibles sobre lesels costums i els noms i cognoms.
 
El [[1689]] va patir una epidèmia de pesta; el [[1740]] fou evacuada per la població durament castigada per [[Ali Pasha]] per castigar a la ciutat per la seva fidelitat al seu oncle. El [[1848]] hi havia prou cristians per crear una parròquia. El [[1858]] va patir una epidèmia de colera que va fer estralls. Durant la revolta de [[1864]] els camperols de la zona van saquejar la ciutat ([[25 d'abril]] de [[1864]]). L'expedició dita de Zarruk i les exigències dels creditors van arruïnar la ciutat.