Diferència entre revisions de la pàgina «Nizwa»

132 bytes afegits ,  fa 10 anys
m
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|Nizwa, general thumb|left|Nizwa, el fort thumb|Nizwa, el mercat '''Nizwa''' és una...».)
 
m
[[Fitxer:Nizwa8.jpg|thumb|left|Nizwa, el fort]]
[[Fitxer:Nizwa (2).jpg|thumb|Nizwa, el mercat]]
'''Nizwa''' és una ciutat i oasis del centre d'[[Oman]], antiga capital del [[imamat d'Oman]]. Està dividida en la vila baixa fortificada (Nizwat al-Sufala) i una vila alta també fortificada /Nizwat al-Alaya o Samad al-Kindi) situada una a cada costat del riu uadi Kalbi. La gran mesquita local a Nizwat al-Sufala era el lloc de proclamació tradicional dels imams; allí prop hi havia el mercat i el castell, rectangular amb una torre circular (anomenada Kala) de 43 metres de diàmetre, que és la torre antiga més alta d'Oman i que s'atribueix al sultà [[yarúbida]] Sayf ibn Sultan (+ 1649); la torre es va construir en 12 anys i defensava l'accés al interior del país pel uadi Samail (que portava a la [[Batina]], a la costa). El oasis té al menys 25.000 palmeres.
 
Abans de l'Islam la ciutat fou la seu dels prínceps locals [[al-Djulanda]]. Va mantenir importància durant segles sent progressivament suplantada per [[Rustak]] i per [[Masqat]], però va conservar encara el seu caràcter de centre de cultura ibadite[[ibadita]]. El segon imam ibadita al-Warith, va morir a Nizwa, ofegat ernen una crescuda del uadi Kalbu, i en endavant fou el lloc on generalment foren enterrats els imams. [[Al-Mukadasi]] l'esmenta al segle X com una de les principals fortaleses del país junt amb Masqat, [[Sawhar]] i [[Djulfar]]. [[Al-Idrisi]] l'esmenta sense donar detalls; Yaku[[Yakut]] al segle XII diu que era el centre d'una regió muntanyosa amb nombroses viles dependents algunes força grans, i totes dominades per l'ibadisme. Sota els [[nabhànides]] la capital va passar a Rustak i s'hi va mantenir fins al inici del segle XVII quan la capital va passar a Masqat a la costa i Nizwa va perdre importància política. Fou habitada principalment per la tribu dels Banu Riyam, però també altres com els Banu Hina i fins i tot els [[Al Bu Said]].
 
El primer occidental que la va visitar fou Wellsted el 1835. El 1931913 les tribus, malcontentes amb el [[sultanat de Masqat|sultà de Masqat]], van proclamar imam a Salim ibn Rashid al-Kharusi que va tenir el suport de les confederacions tribals dels [[Ghafiris|al-Ghafiri]] i els [[Hinawis|Hinawi]]; Nizwa va quedar sota el seu control; els imams la van conservar fins el 1955 quan les forces britàniques en nom del sultà [[Said ibn Taymur]], la van ocupar. L'expedició va arribar fins a [[Buraimi]]. Entre 1957 i 1959 els seguidors de l'imam es van revoltar amb suport saudita i dels nacionalistes àrabs d'Egipte i Nizwa va estar en poder dels rebels fins el 1959 quan fou ocupada altre cop pels britànics.
 
La descripció de Wellsted es podia aplicar encara a la ciutat elabans del 1975; després va començar a canviar ràpidament mercès al petroli i a les inversions, com una autopista de dos carrils que la connecta amb Masqat o, un hospital, un col·legi tècnic, Colcol·legi de ciències aplicades, universitat, i academaiacademia d'entrenament militar de la Policia. S'han construitconstruït alguns hotels i s'ha desenvolupat el turisme. Prop de la població hi ha el Falaj Daris ([[patrimoni de la Humanitat]]), el falaj més gran d'Oman que aporta l'aigua a la ciutat i rodalies; altres falajs destacats a la zona son al-Ghantuq i Dhoot.
 
==Referències==
*J. Wellsted, '''Travels in Oman''', Londres, 1835
 
{{commonscat|Nizwa}}
117.921

modificacions