Estadi del mirall: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 16:
Lacan afirma la anterioritat i la preeminència de lo simbòlic en la constitució del subjecte. El nen es troba en una constel·lació de circumstàncies en les haurà de trobar-hi un lloc, "subjectivar", fer seva la seva història per tal de poder ubicar-se en ella, fet que li donarà una exitència simbòlica més enllà de la seva vida biològica.
Aquest lloc on el subjecte es veu posicionat és la primera presentació de lo que Lacan denomina "El lloc de l'Altre". L'Altre simbòlic, amb majúscules, per tal de diferenciar-lo de l'[[alter ego]]. Aquest lloc té com a funció central identificar el subjecte ([[identificació primaria]]). Aquesta identificació serà l'antescedent necessari d'altres identificacions que li permetin situar-se en lo simbòlic com a mortal i sexuat (identificacions al Ideal del [[Jo]], identificacions imaginaries).
Un dels efectes de la identificació serà la constitució del [[Jo]]. Quan un subjecte parla de si mateix veiem una gran multitud d'imatges que defineix com el seu "ser". Aquest conglomerat d'imatges és en part el que en psicoanàlisis es denomina [["Jo"]]. És a dir, les representacions que el subjecte es fa sobre el ser que és ell.
És necessari doncs, plantejar la [[gènesis del Jo]]. El primer moment d'aquest procés de constitució del Jo es l'Estadi del Mirall.
==Enllaços externs==
| |||