Interaccionisme simbòlic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 2:
L''''interaccionisme simbòlic''' és una corrent de pensament que neix a la Universitat de Chicago durant els anys 20 del segle XX. Sorgeix a partir de la confluència del pragmatisme de [[John Dewey]], el conductisme de [[John Watson]] i la sociologia de [[Georg Simmel]]. Històricament s´ interpreta que lluita contra dos fronts: el reduccionisme psicologista i el determinisme estructural, centrant-se en les capacitats dels actors, l´ acció i la interacció concebuts com a processos.
Aquesta perspectiva s´ interessa per la teoria de la [[comunicació]] desenvolupada per [http://es.wikipedia.org/wiki/Herbert_Blumer Herbert Blumer] que afirma que totes les relacions humanes es basen en la interpretació subjectiva i cultural dels [[Símbol|signes]] que envolten les persones. Intenta trobar quin [[significat]] donen els participants del procés comunicatiu a cada fet, paraula o realitat que afecta a aquest procés, mitjançant l'ajuda de la [[semiòtica]].
L´ interaccionisme simbòlic és, per tant, una teoria psicosocial a l´ hora que un marc metodològic on la conducta i el pensament de l´ home són els resultat de la interacció social, en concret, del intercanvi de significats. Segons el seu dogma el significat d’una conducta es forma en la interacció social. El seu resultat és un sistema de significats intersubjectius, un conjunt de símbols en el significat dels quals hi participen els actors. El contingut del significat no és més que la reacció dels actors davant l’acció en qüestió. La consciència sobre l’existència pròpia es crea a l’igual que la consciència sobre els objectes; és a dir, ambdues són el resultat de la interacció social.
| |||