El pròleg transcorre al Palau del Temps. El Temps i el cor de les Hores del Dia i de la Nit lloen un [[heroi]] gloriós (Lluís XIV). L'acte I ocorre en una muntanya consagrada a [[Cibeles]]. Atys confessa en privat a [[Idas]] que està ferit d'amor, però li diu a [[Sangaride]], a qui felicita pel seu matrimoni imminent, que ell és indiferent a l'amor. Sola amb Doris, [[Sangaride]] desvetlla que s'estima més Atys que no el seu promès [[Celaenus]], i que enveja la indiferència d'Atys. Atys retorna. Ell i [[Sangaride]] expressen mútuament el seu amor, però amaguen els seus sentiments, ja que els [[frígia|frigis]] s'estan reunint per a honrar l'arribada de [[Cibeles]].
L'acte 2 transcorre en el temple de [[Cibeles]]. [[Celaenus]] suplica Attis que li doni proves de l'amor de Sangaride. Atys respon que, com a esposa de [[Celaenus]], [[Sangaride]] obtindrà obligacions i glòria. [[Cibeles]], sola amb [[Celaenus]], li anuncia que ha triat Atys com a gran [[sacerdot]] al seu servei. Sola amb [[Melissa]], [[Cibeles]] admet que estima Atys. Apareixen [[zèfirszèfir]]s voladors un una dansa enlluernadora. Els [[zèfirs]] i la gent de diferents nacions homenatgen el nou gran [[sacerdot]].
L'acte 3 transcorre en el palau del gran [[sacerdot]] de [[Cibeles]]. [[Idas]] i Doris avisen Atys que [[Sangaride]] pretén confessar la veritat a [[Cibeles]]. Mentre es debat entre la [[lleialtat]] a [[Celaenus]] i els seus propis desigs, Atys queda adormissat. [[Cibeles]] li ha demanat a la [[Son]] que anunciï el seu amor a Atys en un somni. Atys es desperta esporuguit; [[Cibeles]] és allà mateix, demanant pel seu amor. Quan [[Sangaride]] entra i implora ser alliberada del seu compromís amb [[Celaenus]], Atys l'avisa que no comuniqui a ningú més la notícia. Tot i això, [[Cibeles]] percep un problema.
L'acte 4 transcorre en el palau del riu [[Sangarius]]. [[Sangaride]] no ha comprès els motius d'Atys i confessa a Doris i [[Idas]] que Atys ja no l'estima més, amb la qual cosa es prometrà a [[Celaenus]]. [[Sangaride]] i Atys s'acusen llavors mútuament d'infidelitat però finalment reafirmen el seu amor. El déu del riu [[Sangarius]] presenta [[Celaenus]] a les divinitats de les aigües, que aproven l'elecció de marit per a la seva filla i ho celebren junts. Malgrat això, el [[sacerdot]] Atys —actuant en nom de [[Cibeles]]—Cibeles— es nega a aprovar el matrimoni. Els [[zèfirs]] s'emporten lluny Atys i [[Sangaride]] mentre el cor protesta.
L'acte 5 ocurreix en un jardí agradable. [[Cibeles]] i [[Celaenus]] discuteixen vivament amb Atys i [[Sangaride]]. Cibeles crida la fúria Alecto, que arriba del món subterrani i fa acosta una torxa al cap d'Atys, que el fa tronar boig. [[Cibeles]] i les seves [[sacerdotesses]] veuen amb horror que Atys pren [[Sangaride]] per un monstre i li dóna mort. Cibeles fa aturar la bogeria d'Atys, de manera que ell pot contemplar el seu crim. Atys entra quan Cibeles i Melissa es lamenten de la severitat del càstig: ell mateix s'ha apunyalat i s'està morint. [[Cibeles]] el transforma en un pi que ella estimarà per sempre.
