Grímsvötn: diferència entre les revisions

Els '''Grímsvötn''' o '''Llacs d'en Grímur''' (de l'[[islandès]] ''vatn'', "llac", pl. ''vötn'' i el nom personal ''Grímur''. Pronúncia del mot en transcripció fonètica: ['krimsv̥œʰtn̥]. Per a l'origen del topònim, cf. la [[saga af Vestfjarðagrími]]) són un sistema lacustre-volcànic d'[[Islàndia]], d'uns 100 km de llarg i 15 km d'ample. Les masses d'aigua que el componen estan ubicades a les terres altes del país, sobre l'extrem Nord-Oest del camp de gel del [[Vatnajökull]] a una altitud mitjana de 1725 metres. Aquests llacs són subglacials, és a dir, es troben tapats per un mantell de gel glacial: l'aigua de les profunditats, en estat líquid, degràcies lesa profunditatsl'activitat volcànica, està tapada per una extensa planura congelada que en constitueix la superfície. Sota aquest sistema es troba la gran [[cambra magmàtica]] del [[volcà]] homònim (el major de tot el sistema), la [[caldera volcànica|caldera]] del qual té uns 35 km².⊙

[[Fitxer:Iceland_Grimsvoetn_1972-B.jpg|thumb|250px|Els Grímsvötn]]

Les erupcions que s'esdevenen sota el mantell glacial donen origen regularment a surgències glacials, conegudes a Islàndia sotaamb el nom de '''jökulhlaups'''. Aquest terme éstambé aixíes mateixtroba usat, amb una certa freqüència, en els [[països anglosaxons]]. Aquestes erupcions enhi fonen anualment uns 0.2 a 0.5 km³ de gel, i en períodes particularment actius esfonen fon suficientprou material com per omplir la caldera deldels '''Grímsvötn''' amb aigua: l'augment de pressió resultant eleva gradualment la massa glacial que reposa sobre el conjunt. Finalment es produeixen fissures en el gel mentreper les quals les enormes quantitatsmasses d'aigua acumulada escapen violentament cap a l'exterior. JaAtès que aquest fenomen implica un gran perill per a l'activitat humana ena la part baixa de les valls associadesadjacents, la caldera deldels Grímsvötn és monitoradamonitoritzada acuradament per vulcanòlegs, glaciòlegs i d'altres especialistes. Fins a l'any [[2006]] s'hi han registrat unes 45 erupcions. Quan va ocórrer la gran surgència de [[1996]], els geòlegs que estudiaven el fenomen van predir la imminència del perill amb suficientprou anticipació.; Enarran d'aquesta conseqüènciaalarma, ella principal camícarretera de circumval·lació d'Islàndia (el [[Hringvegur]]) va ser tancattancada al trànsit.; unes Diversesquantes setmanes després de la cessació de l'activitat eruptiva, la caldera va començar a desbordarsobreeixir al migenmig d'una renovada activitat sísmica d'origen desconegut i el massiu flux massiu d'aigua (d'uns 6000 m³/segon) es va desplaçarobrir pas sobtadament i violentament vall a baix, arrencantemportant-se de soca-rel tota una secciópart de lal'esmentada carretera esmentada sobre elels arenys o [[sandur]] de [[Skeiðará]], senseperò queno ses'nhi registressinvan registrar víctimes mortals. El flux glacial va arribar al seu punt màxim el mateix dia a la nit (5 de novembre). El torrent assoliava assolir llavors els gairebé 45000 m³ d'aigua per segon. En elEl capvespre del dia següent la descàrrega havia baixat a 15000 m³/segon. El dany total estimat causat pel fenomen va assoliratènyer els dotze milions de dòlars.

==AltresD'altres erupcions==

* El [[1783]] va ocórreresdevenir-se la major erupció efusiva registrada a l'últim mil·lenni. Aproximadament 15 km³ de lava basàltica van ser ejectats des de l'escletxa del [[volcà Laki]] (d'uns 27 km de llarg) durant més de 7 mesos. El material expulsat anava acompanyat amb d'enormes volums de [[diòxid de sulfursofre]] i de [[gas fluorhídric]], la qual cosa va causar grangrans danydanys a la vida silvestre d'Islàndia, originantcausant-hi una intensa [[fam]], ala país:conseqüència ende conseqüència,la qual hi van morir unes 10000 persones: ununa cinquècinquena part de la població humana de l'illa. [[Europa]] i part d'[[Àsia]] van ser cobertes durant mesos per una boira blavosa. L'erupció va repercutir en el clima mundial, i va atreure per primera vegada l'atenció dedels científics sobre la importància que tals esdeveniments podrienpodien tenir en la dinàmica climàtica del planeta.

* El juliol de [[1995]] hi va haver un flux glacial al Nordnord-Oestoest dedels '''Grímsvötn''', probablement associatrelacionat amb una petita erupció.

* El 18 de desembre de [[1998]] va ocórrertenir lloc una erupció que es va estendredurar per espai d'onze dies, exposantdeixant visible una [[escletxa]] de 1300 metres de llarg amb cinc cràters actius però sense produir cap surgència o flux glacial.