Jerarquia digital síncrona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''jerarquia digital síncrona''' '''(SDH)''' ('''S'''ynchronous '''D'''igital '''H'''ierarchy) , es pot considerar com l'evolució dels [[Sistema de transmissió|sistemes de transmissió]], com a conseqüència de la utilització de la [[fibra òptica]] com a medi de transmissió, així com la necessitat de sistemes més flexibles i que suportin [[ample de banda|amplades de banda]] elevats. La jerarquia SDH es va desenvolupar en [[EUA]] amb el nom [[SONET]] i posteriorment el [[CCITT]] a l'any [[1989]] va publicar una sèrie de recomanacions on es definia de forma definitiva amb el nom de SDH.<br />Una de les especificacions d'aquesta jerarquia feia referència a la compatibilitat amb la ja implantada [[Jerarquia Digital Plesiòcrona]] (Plesiochronous Digital Hierarchy), ja que el nou sistema jeràrquic s'implantaria de forma progressiva i hauria de conviure amb la jerarquia plesiòcrona instal·lada. Aquest és el motiu pel qual la [[Unió Internacional de Telecomunicacions]] va [[estandardització|estandarditzar]] el procés per transportar les antigues [[trama|trames]] en les noves. La trama bàsica del SDH és el [[STM-1]] (Synchronous Transport Module level 1), amb una velocitat de 155 [[bps|Mbps]]. Cada trama va encapsulada en un tipus especial d'estructura anomenat contenidor. Un cop que s'ha encapsulat se li afegeixen capçaleres de control que identifiquen el contingut de l'estructura i el conjunt, després d'un procés de [[multiplexació]], s'integra dintre de l'estructura STM-1. Els nivells superiors es formen a partir de multiplexar a nivell de [[byte]] diverses estructures STM-1, donant lloc als nivells STM-4,STM-16 i STM-64.
Una de les especificacions d'aquesta jerarquia feia referència a la compatibilitat amb la ja implantada [[Jerarquia Digital Plesiòcrona|PDH]] (Plesiochronous Digital Hierarchy), ja que el nou sistema jeràrquic s'implantaria de forma progressiva i hauria de conviure amb la jerarquia plesiòcrona instal·lada. Aquest és el motiu pel qual la [[ITU|ITU-T]] va normalitzar el procés per transportar les antigues [[trama|trames]] en les noves. La trama bàsica del SDH és el [[STM-1]] (Synchronous Transport Module level 1), amb una velocitat de 155 [[bps|Mbps]].<br />
Cada trama va encapsulada en un tipus especial d'estructura anomenat contenidor. Un cop que s'ha encapsulat se li afegeixen capçaleres de control que identifiquen el contingut de l'estructura i el conjunt, després d'un procés de [[multiplexació]], s'integra dintre de l'estructura STM-1.<br />
Els nivells superiors es formen a partir de multiplexar a nivell de [[byte]] diverses estructures STM-1, donant lloc als nivells STM-4,STM-16 i STM-64.
 
==Estructura de la trama STM-1==
Linha 9 ⟶ 6:
El resultat de la multiplexació és una trama formada per 9 files de 270 bytes cada fila (270 columnes de 9 bytes). La transmissió es realitza [[bit]] a bit en el sentit d'esquerra a dreta i de dalt a baix. Es transmeten 8000 d'aquestes trames per segon (cada trama es transmet en 125 μs). Per tant, la taxa de transmissió per a cada nivell és:
 
* '''STM-1''' = 8000 * (270 bytes * 8 bits * 9 files) = 155 Mbps <br />
* '''STM-4''' = 4 * 8000 * (270 bytes * 8 bits * 9 files) = 622 Mbps <br />
* '''STM-16''' = 16 * 8000 * (270 bytes * 8 bits * 9 files) = 2.5 Gbps
 
De les 270 columnes que formen la trama STM-1, les 9 primeres formen l'anomenada ''Overhead'', mentre que les altres 261 constitueixen la càrrega útil (Payload).
Linha 21 ⟶ 18:
 
Alguns d'aquests avantatges són:
* El procés de multiplexació és molt més directe. La utilització de [[punter (cursor)|punter]]s permet una localització senzilla i ràpida dels senyals tributaris de la informació.
* El processament del senyal es realitza a nivell de STM-1. Els senyals de velocitats superiors són síncrons entre sí i estan en [[Fase (ona)|fase]] per ser generats localment per cada [[Node (xarxa)|node]] de la xarxa.
* Les trames tributàries dels senyals de línia poden ser subdividits per a transportar càrregues plesiòcrones, tràfic [[Mode de transferència asíncrona|ATM]] o unitats de menor ordre. Això suposa barrejar tràfic de diferents tipus donant lloc a xarxes flexibles.
* Compatibilitat elèctrica i òptica entre els aparells dels diferents subministradors gràcies als estàndards internacionals sobre interfícies elèctriques i òptiques.
 
Per una altra banda, els desavantatges són:
* Algunes xarxes PDH actuals ja presenten una certa flexibilitat i no són compatibles amb SDH.
* Hi ha la necessitat de [[sincronisme]] entre els nodes de la xarxa SDH, es requereix que tots els serveis treballin sota una mateixa referència de temporització.
* El principi de de compatibilitat ha estat més important que el de l'optimització de l'[[ample de banda]] durant la fase de desenvolupament. El nombre de bytes emprats a la capçalera de secció és molt elevat, el que comporta una pèrdua d'eficiència.
 
[[Categoria:Xarxes]] <!-- en el futur [[:categoria:Jerarquia digital sincrona]]-->