Diferència entre revisions de la pàgina «Joscelí II»

14 bytes afegits ,  fa 10 anys
m
El [[1142]], Joan II Comnè tempta de nou l'annexió d'Antioquia i, per tal de neutralitzar Joscelí, exigeix d'aquest últim que li remeti la seva filla Isabel com ostatge. Però no va poder prendre la ciutat, ja que els notables organitzaren aixecaments, ja que no volien una ocupació bizantina. La mort de Joan Comnè el 8 d'abril de 1143 posà fi a les pretensions bizantines sobre Antioquia.<ref name="René"/>
 
Després de la mort de l'emperador, Ramon de Poitiers va assolar les possessions bizantines a [[Cilícia]] i engendra així una reacció d'hostilitat de part dels bizantins contra els rancs. A més, la rivalitat entre Ramon de Poitiers i Joscelí II havia esdevingut ruptura oberta. Aquest últim es queda generalment a Antioquia i es descuida de dotar Edessa d'una guarnició suficient. [[Zengi]], [[atabeg de Mossul]] i [[atabeg d'Alep|d'Alep]], va organitzar una expedició al [[Diyar Bakr]] oficialment contra els [[ortúquides]], però en realitat per allunyar a Joscelí d'Edessa; llavors va enviar a aquesta ciutat un exèrcit que va començar el setge el 28 de novembre de [[1144]]. Mal proveïda i insuficientment defensada, malgrat la resistència dels sirians i dels armenis, la ciutat es va haver de rendir el [[23 de desembre]] de [[1144]], i Zengi es va apoderar de la regió situada a l'est de l'Eufrates.<ref name="René"/>
 
Zengi fou assassinat el [[14 de setembre]] de [[1146]], i els armenis d'Edessa aprofitaren per revoltar-se. Joscelí II tornà llavors a la seva capital el [[21 d'octubre]] de [[1146]], però el fill de Zengi, [[Nur al-Din]], previngut, va decidir reprendre la ciutat. Joscelí II i els seus companys van haver de fugir de la ciutat. Nur al-Din hi va entrar sense massa dificultats el 3 de novembre de 1146, i va fer massacrar les habitants siríacs i armenis.<ref name="René"/>
117.921

modificacions