Francisco Silvela y de Le Vielleuze: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
'''Francisco Silvela y de Le Villeuze'''. ([[Madrid]], [[15 de desembre]] de [[1843]] - † Madrid, [[29 de maig]] de [[1905]]) fou un [[historiador]], [[advocat]] i [[polític]] [[Espanya|espanyol]], president del govern el 1899 i el 1902.
Era fill de l'il·lustre advocat don Francisco Agustín Silvela, ministre de Governació i de Gràcia i Justícia, vicepresident del Congrés i Magistrat del Tribunal Suprem. Va estudiar Dret a la [[Universitat Central de Madrid]] i va ingressar a la [[Acadèmia de Jurisprudència]] en 1862. Va iniciar la seva activitat política com a [[diputat]] en les Corts Constituents de 1870 en representació d'Àvila, adscrivint-se al grup conservador d'
Amb l'arribada de la [[Restauració borbònica a Espanya]] va ser nomenat ministre de Governació en què gabinet d'[[Arsenio Martínez-Campos Antón]] en 1879, després d'haver-se ocupat de la Sotssecretaria d'aquest Ministeri des de 1875. Va introduir reformes en el sistema de beneficència que van provocar l'oposició de [[Francisco Romero Robledo]]. Va destacar per la seva dissidència en el si del conservadurisme de la Restauració, moviment en el que defensava un règim polític parlamentari constitucional. Va discrepar amb [[Antonio Cánovas del Castillo]] en rebutjar el sistema de torn polític basat en el [[caciquisme]] i el frau electoral, i va rebutjar el sistema polític canovista com a decadent i sense moralitat. Quan es va produir la ruptura entre Robledo i Cánovas arran de la signatura del [[Pacte del Pardo]] amb l'establiment del torn polític amb el líder liberal [[Sagasta]] en 1881, Silvela es va convertir en el lloctinent del líder conservador. En 1885 va ser nomenat Ministre de Gracia i Justícia. En el govern de Cánovas de 1890, fou Ministre de Governació, però davant la reconciliació entre Robledo i el líder conservador va preferir dimitir, i formar un nou grup dissident: els ''silvelistes'', amb un programa on una part important era una reforma total del govern municipal com a base per a la creació d'una moralitat política que impedís el funcionament del caciquisme i la utilització de la política local per a fins electoralistes. Va pretendre realitzar un projecte regeneracionista des de dalt, que després seria continuat per [[Antoni Maura]].
| |||