Pobles indígenes refugiats: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 3:
[[Chiapas]] pertanyia a la capitania general de Guatemala, però, en separar-se Centreamèrica de [[Mèxic]], va decidir romandre com a estat de la [[estats de Mèxic|federació mexicana]] per [[referèndum]]. La frontera entre els dos països, però, va experimentar nombroses migracions transfrontereres d'indígenes, la més important la del [[1981]] en què milers de indígenes d'aquests pobles van fugir de la persecució i de la guerra civil de [[Guatemala]]. Per tant, els censos mexicans subsegüents van incloure aquests grups, els quals són considerats pel govern mexicà i pels organismes internacionals com a '''pobles indígenes refugiats'''.
El cens del [[2000]] de Mèxic va registrar 210 parlants del [[Caktxikel]]caktxikel, 90 parlants d'ixil, 677 de [[kektxí]], 246 de [[Kitxé]]kitxé, i 23 d'aguacateco. Com a llengües indígenes històriques dels pobles maies, també gaudeixen de l'estatus de "[[llengües de Mèxic|llengües nacionals de Mèxic]]".
 
[[Categoria:Pobles indígenes de Mèxic]][[Categoria:Guatemala]]