Diferència entre revisions de la pàgina «Caulerpa taxifolia»

cap resum d'edició
m (Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais))
| binomial_authority = ([[M. Vahl]]) [[C. Agardh]], 1817<ref>{{cite web | url = http://www.algaebase.org/search/species/detail/?species_id=1413 | publisher = ''AlgaeBase version 4.2'' , National University of Ireland, Galway | accessdate = 21/6/2009 | title = Caulerpa taxifolia (M. Vahl) C. Agardh | author = Guiry, M.D. & Guiry, G.M. | year = 2007 }}</ref>
}}
'''Caulerpa taxifolia''' és una espècie d'[[alga]] del gènere ''[[Caulerpa]]'', oriündes de l'[[Oceà Índic]], s'ha utilitzat com a ornamentació en [[aquariAquari (recipient) |aquaris]]s a tot el món. L'alga forma un [[estoló]] que s'estén horitzontalment just per sobre del fons marí arenós, i d'aquest “tronc” vertical creixen "fulles" amb formes similars a les falgueres. Les fulles són planes, com les del [[teix]], d'aquí el nom de l'espècie "taxifolia" (el gènere de teix és "''Taxus''"). Aquesta alga produeix grans quantitats d'un producte químic que és tòxic per a peixos i altres als possibles depredadors. Això és en contrast amb altres plantes que produeixen una varietat de toxines, però en quantitats reduïdes. Una soca d'aquesta alga es trobà prosperant en ambients freds aquari pel personal del [[Zoo Wilhelma]] de [[Stuttgart]] (Alemanya) el 1980. Aquari al zoològic, la criança selectiva sota l'exposició a productes químics i la [[llum ultraviolada]] va fer de ''Caulpera'' encara més resistent,<ref name="factsheet">{{cite journal
| author = Pierre Madl & Maricela Yip
| title = Literature Review of Caulerpa taxifolia
| volume = 19
| issue = 31
| year = 2004 | url = http://www.sbg.ac.at/ipk/avstudio/pierofun/ct/caulerpa.htm | accessdate = 2007-06-10 }}</ref> i quan finalment s'alliberà al Mediterrani, es convertí en una espècie invasora que que amenaçava amb d'alterar els ecosistemes per una exclusió d'altres algues no comestibles.
| doi =
| id =
| accessdate = 2007-06-10 }}</ref> i quan finalment s'alliberà al Mediterrani, es convertí en una espècie invasora que que amenaçava amb d'alterar els ecosistemes per una exclusió d'altres algues no comestibles.
 
== Infestació inicial ==
 
== Propagació ==
La soca d'aquari només es reprodueix asexualment, és a dir, vegetativament. L'anàlisi del líquid blanc viscós i elàstic de l'interior del [[cal·lus]] només conté gàmetes masculins. La [[taxa de creixement]] pot arribar a un [[centímetre]] diari. Si una petita part es separada de la resta de l'alga, aquesta petita part port regenerar una nova alga. Les [[àncora|àncores]] dels vaixells i les [[xarxaXarxa (pesca) |xarxes]] de pesca poden servir com a portadors de ''Caulerpa'' i es creu que ha sigut mitjançant aquest mecanisme que l'alga s'ha dispersat als diferents punts on s'ha trobat. Per tant, aquesta alga s'ha trobat que es dispersa de la costa d'una ciutat portuària a la costa d'un altre port. Les varietats naturals es reprodueixen també sexualment. Els gàmetes són expulsats de cada sexe i es reuneixen per formar un [[zigot]], que després passa per dos estadis [[larva]]ris abans de convertir-se en adult. Tot i això no està demostrada la reproducció sexual efectiva en l'àrea del Mediterrani.
 
== Altres infestacions ==
224.313

modificacions