Far d'Alexandria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot afegeix: jv:Mercusuar Iskandariyah; canvis cosmètics
Línia 1:
[[Fitxer:PHAROS2006.jpg|middle|thumb|Reconstrucció gràfica del far segons un estudi realitzat al 2006.]]
El '''far d'Alexandria''' (també anomenat la '''torre de Faros''') fou considerat una de les [[set meravelles del món]]. Construït al [[segle III aC]] en l'època [[hel·lenístic|hel·lenística]]a i va estar en funcionament durant molt de temps, fins que dos [[terratrèmol|terratrèmols]]s l'enderrocaren al [[segle XIV]].
[[Fitxer:PhareAlexandrie.jpg|thumb| El Far d'Alexandria encunyat a dos monedes de l'època d'[[Antoni Pius]] i [[Còmode]].]]
Era una [[torre]] que el rei [[Egipte|egipci]] [[Ptolemeu Sòter]] va decidir construir per guiar els vaixells cap al port d'[[Alexandria]] i identificar la situació de la ciutat des de molt lluny; l'edifici es va acabar durant el regnat del seu fill, [[Ptolemeu II Filadelf]]. En va dirigir les obres l'arquitecte [[Sòstrat de Cnidos]] i es creu que mesurava 134 metres d'alt; en aquella època fou una de les estructures més altes aixecades per la mà de l'home.
Línia 6:
Construït amb blocs de pedra blanca, el far estava dividit en tres seccions: una base quadrada amb un buit al mig, una part central de forma octagonal i, al remat, una capçalera circular. Al capdamunt estava equipat amb espills metàl·lics que n'assenyalaven la posició reflectint la llum del sol; i a les nits, a falta de llum, s'hi encenia una foguera que, segons es diu, es veia des de més de 50 km lluny. Tal com es pot veure en imatges del far reproduïdes en monedes romanes encunyades a la seca d'Alexandria, tenia quatre estàtues de [[Tritó (amfibi)|tritons]] bufant uns corns, un a cada cantó de l'edifici. En el període romà també hi havia una estàtua dalt de la torre.
 
La torre agafa el nom de la illeta connectada artificialment per un dic amb el port alexandrí on es va situar, anomenada Faros. Aquest [[topònim]] ha estat l'origen etimològic de la paraula ''far'' en moltes [[llengües romàniques]], com en [[català]] mateix, en [[francès]] (''phare''), en [[italià]] (''faro''), en [[portuguès]] (''farol''), en [[castellà|espanyol]] (''faro'') i en [[romanès]] (''far''). Com passà amb el [[Mausoleu|Mausoleu d'Halicarnàs]], doncs, el nom de la torre de Faros designarà totes les construccions posteriors realitzades a fi de mostrar el camí als vaixells.
 
Amb l'excepció de la [[Gran Piràmide de Gizeh]], el far va ser una de les set meravelles del món antic que més temps va sobreviure. Fou severament malmès per dos terratrèmols als anys [[1303]] i [[1323]], fins al punt que el viatger àrab [[Ibn Battuta]] va escriure que no havia pogut entrar en les seves ruïnes. Fins i tot el poc que en quedava va desaparèixer el [[1480]], quan el soldà egipci d'aleshores, [[Qàït-bay]], n'utilitzà els enderrocs per construir un fort allà prop.
Línia 15:
 
{{ORDENA:Far D'Alexandria}}
 
[[Categoria:Set meravelles del món]]
[[Categoria:Alexandria]]
Linha 53 ⟶ 54:
[[it:Faro di Alessandria]]
[[ja:アレクサンドリアの大灯台]]
[[jv:Mercusuar Iskandariyah]]
[[ka:ალექსანდრიის შუქურა]]
[[kk:Фарос маягi]]