Setge de Tulaytula: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 12:
bàndol1=[[Fitxer:Blason Castille.svg|15px|Escut de Castella]] [[Regne de Castella]] <br>[[Fitxer:Allah.svg|15px]] [[Emirat de Tulaytula]]|
bàndol2=[[Fitxer:Allah.svg|15px]] [[Emirat de Tulaytula]] <br>[[Fitxer:Allah.svg|15px]] [[Emirat de Badajoz]] <br>[[Fitxer:Allah.svg|15px]] [[Emirat d'Isbiliya]]<br>[[Fitxer:Allah.svg|15px]] [[Emirat de Saraqusta]]|
general1=[[Fitxer:Blason Castille.svg|15px|Escut de Castella]] [[Alfons VI de Castella]] <br>[[Fitxer:Allah.svg|15px]] [[Yahya Alal-QadirQàdir]]|
general2=[[Fitxer:Allah.svg|15px]] [[Al-Mutawàkkil ibn al-Àftas]]|
força_numèrica1=|
Línia 25:
{{FixHTML|end}}
 
El '''setge de Tulaytula''' fou el període d'ocupació de la ciutat per [[Yahya Alal-QadirQàdir]], coronat com [[emir]] després de prendre [[Tulaytula]] a l'[[Emirat de Badajoz]], que mesos abans la va conquerir, i va finalitzar amb l'ocupació final de la ciutat pel [[Regne de Castella]] el [[6 de maig]] de [[1085]] i l'adjudicació de l'[[Emirat de Balansiya]] a Yahya Alal-QadirQàdir.
 
==Antecedents==
L'[[Emirat de Tulaytula]] i l'[[Emirat d'Isbiliya]] aspiraven a unir als seus dominis la resta de [[Taifes]]. [[Yahya ibn Ismail al-Mamun]] de [[Tulaytula]] va ocupar l'[[Emirat de Balansiya]] el [[1064]] i la [[República de Qurtuba]] serà agregada als dominis de [[Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid]] d'[[Isbiliya]] el [[1070]].
 
[[Alfons VI de Castella]], que havia rebut protecció de Yahya ibn Ismail al-Mamun quan va fugir del seu germà [[Sanç II de Castella]] amb qui es disputava les terres que [[Ferran I de Castella]] havia repartit entre els seus fills, va seguir una política de suport a tots contra tots en el seu exclusiu benefici, i l'[[Emirat de Granada]] i [[Qurtuba]] el [[1075]]. En 1075 va ser enverinat a [[Qurtuba]], assumint el regnat el seu nét [[Yahya Alal-QadirQàdir]], que es va considerar prou fort en els seus dominis com per a prescindir del rei lleonès i va expulsar de [[Tulaytula]] als partidaris de la col·laboració amb els cristians, però aquests van provocar una revolta a Balansiya, que es va declarar independent sota el comandament d'[[Abu Bekr ben Abd al-Aziz]], i la taifa de Toledo, sense el suport de cristià, va perdre les terres cordoveses i les províncies del sud el [[1077]], i va veure's atacat per [[Al-Mutawàkkil ibn al-Àftas]], l'[[Emir de Badajoz]].
 
Al-Qadir es va veure, forçat a demanar ajut castellà i es va alienar el suport d'una gran part de la població: els [[musulmà|musulmans]] volien trencar l'aliança amb Castella i Lleó i l'acostament als altres regnes musulmans, mentre els [[mossàrab]]s i [[jueu]]s eren partidaris de l'aliança i fins i tot de l'annexió.
Línia 37:
 
==El setge==
El [[1082]] els castellans van reconquerir Coruche, fortaleses a la zona de Talavera i altres punts i van entrar a la capital, on van col·locar com a rei vassall a [[Yahya Alal-QadirQàdir]]. El rei de Castella va exigir als sevillans l'evacuació dels territoris toledans que ocupava (la moderna província de [[Ciudad Real]] i una part de la de [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]]) i davant la negativa va declarar la guerra a l'emirat d'Isbiliya. Una incursió castellana va arribar fins a [[Tarifa]].
 
El nou emir toledà va cedir als castellans els territoris al nord del Tajo (Majrit, Escalona, [[Madina Salim]]...) i fins i tot algunes fortaleses al sud del riu a canvi de [[Balansiya]]. Finalment va cedir la a Alfons a canvi de Balansiya. Davant aquest acord, els toledans oposats a la col·laboració d'Alfons amb Al-Qadir van sol·licitar el suport de [[Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir]], Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid i [[Al-Mutawàkkil ibn al-Àftas]] mentre l'altra part de la població, cansada de les contínues guerres, acceptava el lliurament de Toledo a Alfons, sempre que aquest simulés prendre-la per la força, per a evitar que els toledans fossin acusats de traïr la causa musulmana, conscients de la pèrdua de prestigi que suposaria per l'[[Islam]] la cessió de Toledo.
Línia 48:
Després de la conquesta d'aquesta Taifa, la Corona de Castella va passar a ser més poderosa i va donar motiu a la inversió de forces entre cristians i musulmans a la [[Península Ibèrica]].
 
[[Alfons VI de Castella]] va conquerir València amb les tropes d'[[Alvar Fáñez]], que es quedà encarregat de la defensa perquè [[Yahya Alal-QadirQàdir]] hi pogués governar l'[[emirat de Balansiya]], on fou reconegut tret de [[Xàtiva]], que [[Setge de Xàtiva (1086)|fou assetjada]] i passà a mans d'[[Al-Múndhir Imad-ad-Dawla]],<ref>{{Ref-llibre | cognom=Hernández Cardona | nom= Francesc Xavier | enllaçautor= | capítol = Volum II: Temps de Conquesta | urlcapítol = | títol = Història militar de Catalunya | pàgines = | url= | edició = 2a Ed. | editorial = Rafael Dalmau Editor | isbn = 84-232-0655-6| data = 2004 | ref = |pàgines=p.26}}</ref> i atacar [[Balansiya]], però [[Yahya Alal-QadirQàdir]] va aconseguir el suport financer de [[Muhammad ibn Ahmad ibn Tahir]], antic [[Emirat de Múrsiya|emir de Múrsiya]], exiliat a [[Balansiya]] des de la conquesta per [[Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid]], i va poder resistir al tortosí, que es va retirar després de [[Setge de Balansiya (1087)|quatre mesos de setge]]. Quan els [[almoràvit]]s van iniciar la conquesta de la península cridats per [[Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid]], Yahya Alal-QadirQàdir va creure que la seva ciutat estava en perill i va contractar a [[El Cid]] per que protegís la seva ciutat dels almoràvits.
 
==Referències==