ASNOVA: diferència entre les revisions

▲L'associació ha estat creada el [[1923]] per [[Nikolaï Ladovski]],<ref>{{cite book| author = Alan Colquhoun| title = Modern Architecture| page = p. 122| location = Oxford ; New York|publisher = [[Oxford University Press]]| year = 2002|isbn = 0192842269}}</ref> professor a la [[Vkhoutemas]], i dels membres de l'[[Inkhouk]], amb altres arquitectes d'avantguarda com Vladimir Krinsky. L'ensenyament de Ladovski, encara que resolutament [[Arquitectura Moderna|modernista]], era tanmateix més intuïtiu que [[Racionalisme arquitectònic|racional]], i es basava en part sobre la ''[[Gestalttheorie]]'' . El [[1919]] Ladovski defineix el racionalisme com « ''l'economia de l'energia psíquica en la percepció espacial i en els seus aspectes funcionals aplicada a l'art de construir'' », que oposava a un « ''racionalisme tècnic'' »<ref>{{cite book| author = Catherine Cooke| title = Russian Avant-Garde - Theories of Architecture, Urbanism and the City| pages = p. 30, 88| location = London|publisher = Academy Editions| year = 1995| isbn = 1-85490390X}}</ref>. Les recerques del grup van ser particularment influents sobre el treball d'[[Hugo Münsterberg]], i Ladovski va construir un laboratori psicotècnic el [[1926]] basat en la teoria de Münsterberg de la psicologia industrial<ref>{{cite web| auteur = Mauro F. Guillen| titre = Scientific management's lost aesthetic: architecture, organization, and the taylorized beauty of the mechanical| url = http://findarticles.com/p/articles/mi_m4035/is_/ai_20439833| work = [[Administrative Science Quarterly]]|publisher = [[FindArticles]]|date = décembre 1997| accessdate = 2008-11-07}}</ref>. En general el grup es concentrava en la creació d'efectes «psycho-organisationnels» en l'arquitectura: un enfocament més escultural que funcional, valent-los l'acusació de formalista pel [[Grup va]] GOSAR naixent. Asnova i Va Gosar van comprometre una polèmica sobre la reivindicació del nom ''[[Constructivisme]]''<ref name = "Bann">{{cite book| author = Stephen Bann| title = The Tradition of Constructivism| pages = p. 138, 140| location = New York| publisher = Da Capo Press| year = 1990| isbn = 0306803968}}</ref>.

▲El grup va rebre un nou desenvolupament a mitjans dels anys 1920 amb la notorietat creixent d'[[El Lissitzky]] que va dibuixar un dels número del ''diari d'Asnova'' el [[1926]]. De més [[Konstantín Mèlnikov|Constantin Melnikov]], llavors fet [[Arquitectura Moderna|arquitecte modernista]] el més cèlebre de la Unió soviètica, s'incorporava al grup sobre un punt,<ref name = "Bann" /> preferint l'interès d'Asnova sobre l'afecte i la intuïció més aviat que la precisió científica de el va Gosar - tanmateix ell així que [[Ilya Golossov]] van constituir més aviat un just medi entre Asnova i Va Gosar. Berthold Lubetkin, més conegut per al seu treball a [[Londres]], va ser també un soci precoç del grup. La ''Ciutat volant'' de [[Gueorgui Kroutikov]] va ser un projecte de l'Asnova que es va fer cèlebre pel seu [[Utopia|utopisme]] creuat de préstecs a la [[ciència-ficció|ciència ficció]].

▲Els membres d'Asnova van ser de prolífics arquitectes i van participar en nombrosos concursos, tanmateix pocs han construït<ref>{{cite book| author = Harry Francis Mallgrave| title = Modern Architectural Theory: a historical survey, 1673-1968| page = p. 239| location = Cambridge; New York| publisher = Cambridge University Press| year = 2005| isbn = 0521793068}}</ref>. Melnikov i Ladovski, membres del goupe, van arribar respectivament segon i tercer del concurs per al pavelló soviètic de l'[[Exposició de parís]] el [[1925]]<ref name = "Bann" />. Alguns rars projectes realitzats han sobreviscut en l'antiga Urss. Els més notables són els immobles de Ladovski sobre Tverskaya a Moscou ( [[1929]]) i una sèrie de tres cuines i equips municipals [[«condensadors socials]]» entre [[1928]] i [[1931]] per un equip de l'Asnova constituïda d'A. K. Barutchev, I. A. Gil'ter, I.A. Meerzon i Ya. O. Rubanchik. L'Asnova es va separar el 1928 quan Ladovski va fundar el seu propi grup, l'[[Aru]] (Associació d'Arquitectes Urbanistes), mateix si va proposar un projecte comú per al concurs del [[Palau dels Soviets|Palau Dels Soviets]]. El grup va ser dissolt el [[1932]] entre moltes altres associacions artístiques.