Diferència entre revisions de la pàgina «ASNOVA»

5.244 octets eliminats ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
m (traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Jordi Ramisa pendent de revisió per l'usuari)
{{Traducció|fr|ASNOVA}}
{{ébauche|culture russe}}
 
{{ébauche|culture russe}}
'''ASNOVA''' (en {{lang-ru|АСНОВА}}, acronyme de {{lang|ru|Ассоциация новых архитекторов}}, « Association de nouveaux architectes ») était une association d'[[Architecture|architectes]] d'[[Avant-garde russe|avant-garde]] de l'[[Union Soviétique]] qui fut active dans les années 1920 jusqu'au début des années 1930, souvent appelée les « Rationalistes ».
 
L’'''AsnovaASNOVA''' (en {{lang-ru|АСНОВА}}, acrònim de {{lang|ru|Ассоциация новых архитекторов}}, «Associació de nous arquitectes») era una associació d'[[Arquitectura|arquitectes]] d'[[avantguarda]] de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] que va ser activa en els anys 1920 fins al començament dels anys 1930, sovint dita els « Racionalistes ».
 
L'associació ha estatfou creada el [[1923]] per [[Nikolaï Ladovski]],<ref>{{cite book| author = Alan Colquhoun| title = Modern Architecture| page = p. 122| location = Oxford ; New York|publisher = [[Oxford University Press]]| year = 2002|isbn = 0192842269}}</ref> professor a la [[Vkhoutemas]], i dels membres de l'[[Inkhouk]], amb altres arquitectes d'avantguarda com Vladimir Krinsky. L'ensenyament de Ladovski, encara que resolutament [[Arquitectura Moderna|modernista]], era tanmateix més intuïtiu que [[Racionalisme arquitectònic|racional]], i es basava en part sobre la ''[[Gestalttheorie]]'' . El [[1919]] Ladovski defineix el racionalisme com « ''l'economia de l'energia psíquica en la percepció espacial i en els seus aspectes funcionals aplicada a l'art de construir'' », que oposava a un « ''racionalisme tècnic'' »<ref>{{cite book| author = Catherine Cooke| title = Russian Avant-Garde - Theories of Architecture, Urbanism and the City| pages = p. 30, 88| location = London|publisher = Academy Editions| year = 1995| isbn = 1-85490390X}}</ref>. Les recerques del grup van ser particularment influents sobre el treball d'[[Hugo Münsterberg]], i Ladovski va construir un laboratori psicotècnic el [[1926]] basat en la teoria de Münsterberg de la psicologia industrial<ref>{{cite web| auteur = Mauro F. Guillen| titre = Scientific management's lost aesthetic: architecture, organization, and the taylorized beauty of the mechanical| url = http://findarticles.com/p/articles/mi_m4035/is_/ai_20439833| work = [[Administrative Science Quarterly]]|publisher = [[FindArticles]]|date = décembre 1997| accessdate = 2008-11-07}}</ref>. En general el grup es concentrava en la creació d'efectes «psycho-organisationnels» en l'arquitectura: un enfocament més escultural que funcional, valent-los l'acusació de formalista pel [[Grup va]] GOSAR naixent. Asnova i Va Gosar van comprometre una polèmica sobre la reivindicació del nom ''[[Constructivisme]]''<ref name = "Bann">{{cite book| author = Stephen Bann| title = The Tradition of Constructivism| pages = p. 138, 140| location = New York| publisher = Da Capo Press| year = 1990| isbn = 0306803968}}</ref>.
{{citar web |url= |títol= |consulta=17 abril 2011 |obra= |editor= |data= |llengua= }
 
{{citar web |url= |títol= |consulta= 17 abril 2011 |cognom= |nom= |autorenllaç= |coautors= |format= |llengua= |obra= |pàgines= |lloc= |editor= |data= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= |ref= }}
 
L'association a été créée en [[1923 en architecture|1923]] par [[Nikolaï Ladovski]],<ref>{{cite book| author = Alan Colquhoun| title = Modern Architecture| page = p. 122| location = Oxford ; New York|publisher = [[Oxford University Press]]| year = 2002|isbn = 0192842269}}</ref> enseignant à la [[Vkhoutemas]], et des membres de l'[[Inkhouk]], avec d'autres architectes d'avant-garde comme Vladimir Krinsky. L'enseignement de Ladovski, bien que résolument [[Mouvement moderne|moderniste]], était cependant plus intuitif que [[Rationalisme (architecture)|rationnel]], et il se basait en partie sur la ''[[Psychologie de la forme|Gestalttheorie]]''. En [[1919 en architecture|1919]] Ladovski définit le rationalisme comme « ''l'économie de l'énergie psychique dans la perception spatiale et dans ses aspects fonctionnels appliquée à l'art de construire'' », qu'il opposait à un « ''rationalisme technique'' »<ref>{{cite book| author = Catherine Cooke| title = Russian Avant-Garde - Theories of Architecture, Urbanism and the City| pages = p. 30, 88| location = London|publisher = Academy Editions| year = 1995| isbn = 1-85490390X}}</ref>. Les recherches du groupe furent particulièrement influentes sur le travail d'[[Hugo Münsterberg]], et Ladovski construisit un laboratoire psychotechnique en [[1926 en architecture|1926]] basé sur la théorie de Münsterberg de la psychologie industrielle<ref>{{cite web| auteur = Mauro F. Guillen| titre = Scientific management's lost aesthetic: architecture, organization, and the taylorized beauty of the mechanical| url = http://findarticles.com/p/articles/mi_m4035/is_/ai_20439833| work = [[Administrative Science Quarterly]]|publisher = [[FindArticles]]|date = décembre 1997| accessdate = 2008-11-07}}</ref>. En généralgeneral leel groupegrup sees concentraitconcentrava suren la créationcreació d'effetsefectes « psychopsico-organisationnels organitsacionals» dansen l'architecture arquitectura: uneun approcheenfocament plusmés sculpturaleescultural que fonctionnellefuncional, leur valantvalent-los l'accusationacusació de formaliste parformalista lepel [[groupeGrup OSA]] naissant naixent. ASNOVA eti OSA engagèrentvan unemantenir polémiqueuna surpolèmica sobre la revendicationreivindicació dudel nom ''[[Architecture constructiviste|Constructivisme]]''<ref name = "Bann">{{cite book| author = Stephen Bann| title = The Tradition of Constructivism| pages = p. 138, 140| location = New York| publisher = Da Capo Press| year = 1990| isbn = 0306803968}}</ref>.
 
L'associació ha estat creada el [[1923]] per [[Nikolaï Ladovski]],<ref>{{cite book| author = Alan Colquhoun| title = Modern Architecture| page = p. 122| location = Oxford ; New York|publisher = [[Oxford University Press]]| year = 2002|isbn = 0192842269}}</ref> professor a la [[Vkhoutemas]], i dels membres de l'[[Inkhouk]], amb altres arquitectes d'avantguarda com Vladimir Krinsky. L'ensenyament de Ladovski, encara que resolutament [[Arquitectura Moderna|modernista]], era tanmateix més intuïtiu que [[Racionalisme arquitectònic|racional]], i es basava en part sobre la ''[[Gestalttheorie]]'' . El [[1919]] Ladovski defineix el racionalisme com « ''l'economia de l'energia psíquica en la percepció espacial i en els seus aspectes funcionals aplicada a l'art de construir'' », que oposava a un « ''racionalisme tècnic'' »<ref>{{cite book| author = Catherine Cooke| title = Russian Avant-Garde - Theories of Architecture, Urbanism and the City| pages = p. 30, 88| location = London|publisher = Academy Editions| year = 1995| isbn = 1-85490390X}}</ref>. Les recerques del grup van ser particularment influents sobre el treball d'[[Hugo Münsterberg]], i Ladovski va construir un laboratori psicotècnic el [[1926]] basat en la teoria de Münsterberg de la psicologia industrial<ref>{{cite web| auteur = Mauro F. Guillen| titre = Scientific management's lost aesthetic: architecture, organization, and the taylorized beauty of the mechanical| url = http://findarticles.com/p/articles/mi_m4035/is_/ai_20439833| work = [[Administrative Science Quarterly]]|publisher = [[FindArticles]]|date = décembre 1997| accessdate = 2008-11-07}}</ref>. En general el grup es concentrava en la creació d'efectes «psycho-organisationnels» en l'arquitectura: un enfocament més escultural que funcional, valent-los l'acusació de formalista pel [[Grup va]] GOSAR naixent. Asnova i Va Gosar van comprometre una polèmica sobre la reivindicació del nom ''[[Constructivisme]]''<ref name = "Bann">{{cite book| author = Stephen Bann| title = The Tradition of Constructivism| pages = p. 138, 140| location = New York| publisher = Da Capo Press| year = 1990| isbn = 0306803968}}</ref>.
 
 
 
[[Image:Vladimir krinsky.jpg|thumb|150px|Projet de gratte-ciel par Vladimir Krinsky, 1920.]]
 
[[Image:Vladimir krinsky.jpg|thumb|150px|Projecte de gratacel per Vladimir Krinsky, 1920.]]
 
El grup va rebre un nou desenvolupament a mitjans dels anys 1920 amb la notorietat creixent d'[[El Lissitzky]] que va dibuixar un dels número del ''diari d'AsnovaASNOVA'' el [[1926]]. DeA més [[Konstantín Mèlnikov|Constantin Melnikov]], llavors fet l’[[Arquitectura Moderna|arquitecte modernista]] el més cèlebre de la Unió soviètica, s'incorporava al grup sobre un punt,<ref name = "Bann" /> preferint l'interès d'AsnovaASNOVA sobre l'afecte i la intuïció més aviat que la precisió científica de el va Gosarl’OSA - tanmateix ell així quecom [[Ilya Golossov]] van constituir més aviat un just medi entre Asnoval’ASNOVA i Va Gosarl’OSA. Berthold Lubetkin, més conegut per alpel seu treball a [[Londres]], va ser també un soci precoç del grup. La ''Ciutat volant'' de [[Gueorgui Kroutikov]] va ser un projecte de l'AsnovaASNOVA que es va fer cèlebre pel seu [[Utopia|utopisme]] creuat de préstecs a la [[ciència-ficció|ciència ficció]].
 
Els membres d'AsnovaASNOVA van ser de prolífics arquitectes i van participar en nombrosos concursos, tanmateix pocs han construït<ref>{{cite book| author = Harry Francis Mallgrave| title = Modern Architectural Theory: a historical survey, 1673-1968| page = p. 239| location = Cambridge; New York| publisher = Cambridge University Press| year = 2005| isbn = 0521793068}}</ref>. Melnikov i Ladovski, membres del goupegrup, van arribarser respectivament segon i tercer del concurs per al pavelló soviètic de l'[[Exposició de parísParís]] el [[1925]]<ref name = "Bann" />. Alguns rars projectes realitzats han sobreviscut en l'antiga UrssURSS. Els més notables són els immobles de Ladovski sobre Tverskaya a Moscou ( [[1929]]) i una sèrie de tres cuines i equips municipals « [[«condensadors socials]]» construits entre [[1928]] i [[1931]] per un equip de l'AsnovaASNOVA constituïdaconstituït per d'A. K. Barutchev, I. A. Gil'ter, I.A. Meerzon i Ya. O. Rubanchik. L'AsnovaASNOVA es va separar el 1928 quan Ladovski va fundar el seu propi grup, l'[[AruARU]] (Associació d'Arquitectes Urbanistes), mateix siencara va proposar un projecte comú per al concurs del [[Palau dels Soviets|Palau Dels Soviets]]. El grup va ser dissolt el [[1932]] entre moltes altres associacions artístiques.
 
Le groupe reçut un nouvel essor au milieu des années 1920 avec la notoriété croissante d'[[El Lissitzky]] qui dessina un des numéro du ''journal d'ASNOVA'' en [[1926 en littérature|1926]]. De plus [[Constantin Melnikov]], alors devenu [[Architecture moderne|architecte moderniste]] le plus célèbre de l'Union soviétique, rejoignait le groupe sur un point,<ref name = "Bann" /> préférant l'intérêt d'ASNOVA sur l'affect et l'intuition plutôt que la précision scientifique de l'OSA - cependant lui ainsi qu'[[Ilya Golossov]] constituèrent plutôt un juste milieu entre ASNOVA et OSA. Berthold Lubetkin, plus connu pour son travail à [[Londres]], fut aussi un associé précoce du groupe. La ''Ville volante'' de [[Gueorgui Kroutikov]] fut un projet de l'ASNOVA qui devint célèbre pour son [[Utopisme|utopisme]] mâtiné d'emprunts à la [[science fiction]].
 
El grup va rebre un nou desenvolupament a mitjans dels anys 1920 amb la notorietat creixent d'[[El Lissitzky]] que va dibuixar un dels número del ''diari d'Asnova'' el [[1926]]. De més [[Konstantín Mèlnikov|Constantin Melnikov]], llavors fet [[Arquitectura Moderna|arquitecte modernista]] el més cèlebre de la Unió soviètica, s'incorporava al grup sobre un punt,<ref name = "Bann" /> preferint l'interès d'Asnova sobre l'afecte i la intuïció més aviat que la precisió científica de el va Gosar - tanmateix ell així que [[Ilya Golossov]] van constituir més aviat un just medi entre Asnova i Va Gosar. Berthold Lubetkin, més conegut per al seu treball a [[Londres]], va ser també un soci precoç del grup. La ''Ciutat volant'' de [[Gueorgui Kroutikov]] va ser un projecte de l'Asnova que es va fer cèlebre pel seu [[Utopia|utopisme]] creuat de préstecs a la [[ciència-ficció|ciència ficció]].
 
 
 
Les membres d'ASNOVA furent de prolifiques architectes et participèrent à de nombreux concours, cependant peu ont construit<ref>{{cite book| author = Harry Francis Mallgrave| title = Modern Architectural Theory: a historical survey, 1673-1968| page = p. 239| location = Cambridge; New York| publisher = Cambridge University Press| year = 2005| isbn = 0521793068}}</ref>. Melnikov et Ladovski, membres du goupe, arrivèrent respectivement deuxième et troisième du concours pour le pavillon soviétique de l'[[Exposition internationale des Arts Décoratifs et industriels modernes|exposition de Paris]] en [[1925 en architecture|1925]]<ref name = "Bann" />. Quelques rares projets réalisés ont survécu dans l'ancienne URSS. Les plus notables sont les immeubles de Ladovski sur Tverskaya à Moscou ([[1929 en architecture|1929]]) et une série de trois cuisines et équipements communaux « [[condensateurs sociaux]] » entre [[1928 en architecture|1928]] et [[1931 en architecture|1931]] par une équipe de l'ASNOVA constituée de A. K. Barutchev, I. A. Gil'ter, I.A. Meerzon et Ya. O. Rubanchik. L'ASNOVA se sépara en 1928 quand Ladovski fonda son propre groupe, l'[[ARU]] (Association d'Architectes Urbanistes), même s'il proposa un projet commun pour le concours du [[Palais des Soviets]]. Le groupe fut dissous en [[1932 en architecture|1932]] parmi beaucoup d'autres associations artistiques.
 
Els membres d'Asnova van ser de prolífics arquitectes i van participar en nombrosos concursos, tanmateix pocs han construït<ref>{{cite book| author = Harry Francis Mallgrave| title = Modern Architectural Theory: a historical survey, 1673-1968| page = p. 239| location = Cambridge; New York| publisher = Cambridge University Press| year = 2005| isbn = 0521793068}}</ref>. Melnikov i Ladovski, membres del goupe, van arribar respectivament segon i tercer del concurs per al pavelló soviètic de l'[[Exposició de parís]] el [[1925]]<ref name = "Bann" />. Alguns rars projectes realitzats han sobreviscut en l'antiga Urss. Els més notables són els immobles de Ladovski sobre Tverskaya a Moscou ( [[1929]]) i una sèrie de tres cuines i equips municipals [[«condensadors socials]]» entre [[1928]] i [[1931]] per un equip de l'Asnova constituïda d'A. K. Barutchev, I. A. Gil'ter, I.A. Meerzon i Ya. O. Rubanchik. L'Asnova es va separar el 1928 quan Ladovski va fundar el seu propi grup, l'[[Aru]] (Associació d'Arquitectes Urbanistes), mateix si va proposar un projecte comú per al concurs del [[Palau dels Soviets|Palau Dels Soviets]]. El grup va ser dissolt el [[1932]] entre moltes altres associacions artístiques.
 
 
 
==Références==
 
== Referències ==
{{reflist}}
 
{{Portal|Arquitectura}}
{{reflist}}
 
 
 
{{Portail|Culture russe|Architecture|URSS}}
 
{{Portal|Cultura russa|Estructura|Urss}}
 
 
 
 
[[Categoria:Arquitectes del moviment modern]]
[[Categoria:Història de la tecnologia]]
[[Categoria:Estils arquitectònics]]
 
[[Categoria:Estils arquitectònics]]
[[Catégorie:Architecte moderne]]
[[Catégorie:Architecture en Russie]]
[[Catégorie:Avant-garde russe]]
[[Catégorie:Architecture constructiviste]]
[[Catégorie:Association d'architectes]]
 
[[en:ASNOVA]]
954

modificacions