Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot canvia s'en per se'n
m Robot substitueix 'assamblea' per 'assemblea'
Línia 12:
Quan es proclamà la [[Segona República Espanyola]] es decantà políticament per [[Esquerra Republicana de Catalunya]] i el seu president, [[Francesc Xavier Casals i Vidal]], fou nomenat conseller de Treball i d'Assistència Social el 1932. Un grup de socis del centre participà en els [[fets del sis d'octubre]] de [[1934]]; s'atrinxeraren a la seu de la rambla Santa Mònica i en foren desallotjats a canonades per l'exèrcit. Hi moriren [[Jaume Compte i Canelles]], [[Manuel González Alba]] i Amadeu Bardina.
 
El 1936 en fou nomenat president [[Pere Aznar i Seseres]], diputat a les corts republicanes pel [[Partit Català Proletari]]. Durant la [[Guerra civil espanyola]] la secció de treball s'adherí a la [[Unió General de Treballadors]]en una assambleaassemblea plena de irregularitats. Quan les tropes de Franco ocuparen Barcelona el 1939, confiscaren el local del CADCI confiscant tot el seu fons documental i la biblioteca, hi instal·laren un hospital. Tot i que el 1939 no va ser inclòs en la ''Ley de Responsabilidades Políticas'', per un decret del 31 de gener de 1944 s'ordenà la transferència de la seu social del CADCI, aleshores en poder de la Falange Tradicionalista y de las JONS (hi havia la seu del [[Frente de Juventudes]]), al Ministeri de l'Exèrcit.
El CADCI es manté a l'exili de Santiago de Chile de la ma de Pere Aznar President del CADCI des de 1939, signant les diferents renovacions del pacte Galeuska, primer a Mèxic (1944) i després a Buenos Aires(1947).