Sentit comú: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 9:
[[G.E. Moore]] és el [[filòsof]] més important que al segle passat reivindicà el sentit comú considerant-lo un criteri d'acceptació universal, relatiu a les creences que d'una manera general se suposa que són verdaderes. El sentit comú no constitueix prova de veritat sinó de plausibilitat i, per tant, té un sentit de [[prudència]].
 
[[Karl Popper]], important filòsof i sociòleg del segle XX, també parla del sentit comú. Si bé creu que tant la ciència com la filosofia segueixen totes el sentit comú, ell el defineix com un fonament no segur amb connotacions vagues i canviants. El considera com un coneixement bàsic del qual es parteix, però remarca la importància que totes les creences poden ser criticades i qüestionades en qualsevol moment. De fet, al llarg de la història les creènces de sentit comú han estat criticades com per exemple la creença en que la terra era plana fou de sentit comú fins el segle XV. Quan es produeix aquest tipus de crítiques, aquelles creences de sentit comú són modificades o, fins i tot, reemplaçades per una de nova. Així doncs ell parla de “sentit comú il•lustrat”il·lustrat” identificant-lo amb la ciència i la filosofia.
 
Des d'una perspectiva sociològica el sentit comú es defineix, més aviat com un conjunt de principis, percepcions, expectatives, pràctiques i creences que són compartides pels membres d’una comunitat, i que es consideren immediats i autoevidents. Autors com ara [[Norman Fairclough]] relacionen el sentit comú amb la manifestació dels valors d’una determinada [[ideologia]] on la invisibilitat és la clau de l’èxit de la penetració dels valors d’una ideologia en tota la societat i és la manera més adequada per mantenir-los. Els mitjans de comunicació i altres institucions, com a elements portadors d'ideologia dominant, aconsegueixen reproduir les representacions mentals d'aquesta ideologia sota el fals embolcall de l’evidència col•lectiva o sentit comú. Així doncs, la reproducció d'aquests valors dins un sentit comú construït s'intenta fer per mitjà d'allò que esdevé com un acte de [[violència simbòlica]] ([[Pierre Bourdieu]]).
 
Des d'una perspectiva sociològica el sentit comú es defineix, més aviat com un conjunt de principis, percepcions, expectatives, pràctiques i creences que són compartides pels membres d’una comunitat, i que es consideren immediats i autoevidents. Autors com ara [[Norman Fairclough]] relacionen el sentit comú amb la manifestació dels valors d’una determinada [[ideologia]] on la invisibilitat és la clau de l’èxit de la penetració dels valors d’una ideologia en tota la societat i és la manera més adequada per mantenir-los. Els mitjans de comunicació i altres institucions, com a elements portadors d'ideologia dominant, aconsegueixen reproduir les representacions mentals d'aquesta ideologia sota el fals embolcall de l’evidència col•lectivacol·lectiva o sentit comú. Així doncs, la reproducció d'aquests valors dins un sentit comú construït s'intenta fer per mitjà d'allò que esdevé com un acte de [[violència simbòlica]] ([[Pierre Bourdieu]]).
 
==Referències==