Ossetes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.3) (Robot afegeix: hr:Oseti
Cap resum de modificació
Línia 1:
Els '''ossetes'''<ref name="diec">{{diec|osseta}}</ref><ref name="gdlc osseta">Entrada '''[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0167511 osseta]''' al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana</ref> o '''ossets'''<ref name="enciclopèdia">Entrada '''[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0198242 osset]''' a enciclopedia.cat</ref><ref name="gdlc osset">Entrada '''[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0167511 osset]''' al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana</ref> (tots dos, mots [[epicè|epicens]]) són un poble del [[muntanyes del Caucas|Caucas]], descendents dels [[alans]] i al seu torn aquestos descendents d'[[escites]] i [[sàrmates]].
 
Des del [[segle IX]] els prínceps alans/ossetes (principat d'Alània) intervingueren en els afers de [[Geòrgia]] i així el príncep d'[[Ossètia]] Bakhatar va ajudar Nasr, un príncep [[bagràtida]] que tenia el suport bizantí, en la lluita contra els seus cosins. Al segle X es va establir el cristianisme com a religió oficial.
 
El [[1118]] van quedar sotmesos pel rei [[David IV de Geòrgia]]. [[Giorgi III de Geòrgia]] estava casat amb Burdukhan [[Gurandukht]], filla de Khuddan, rei dels ossetes. Cap al [[1190]] la reina [[Tamara de Geòrgia]] es va casar amb David Soslan, rei dels ossetes que va morir el [[1207]]. Amb els mongols, a mitjan [[segle XIII]], els ossetes van esdevenir independents si be una part va emigrar a Europa (principalment a Hongria, on es van barrejar amb la població) i un altra part a la Xina. Els que van restar al Caucas van quedar limitats a zones i valls de muntanya i van deixar la vida nòmada per esdevenir més sedentaris dins de l'estil caucàsic. Quan reapareixen a la història al segle XVI el nom d'alans ha estat oblidat i s'anomenen ossetes amb llengua pròpia (subdividida en dialecte iron i dialecte digor amb la variant tualleg).
 
El [[1698]] [[Artxil d'Imerètia]], amb ajuda dels ossetes, va enderrocar el príncep [[Giorgi V d'Imerètia|Giorgi Gotxa]]. Al final del segle XIX la llengua digor va esdevenir literària escrita en caràcters aràbics; el iron s'escrivia en ciríl·lic·lic i el tualleg en caràcters georgians. El 1923 els tres dialectes van adoptar l'alfabet llatí fins el 1939 quan el digor fou abolit com a llengua literària i es va passar al iron escrit altre cop en ciríl·lic. El 1944 els digors foren deportats a l'Àsia Central com altres poblacions musulmanes del Caucas però el 1959 foren autoritzats a retornar.
 
En els temps de la [[Unió Soviètica]] el seu territori (d'[[Ossètia]]) va quedar dividit seguint la serralada del [[muntanyes del Caucas|Caucas]] entre [[Ossètia del Nord]], pertanyent a [[Rússia]], i [[Ossètia del Sud]], pertanyent a [[Geòrgia]]. Els ossetes totals el 1989 eren 598.000 dels quals 335.000 a Ossètia del Nord i 164.000 a Geòrgia dels quals 65.000 a Ossètia del sud. La minoria musulmana (ossetes digor) representava entre el 20 i el 30% de la població; la població cristiana (ossetes iron i tuallag) practicava també la poligàmia.
 
== Referències ==