Hadit: diferència entre les revisions

Un '''hadit'''<ref>En àrab la "t" final es pronuncia amb un so similar al de la ''z'' castellana, inexistent en català, raó per la qual han existit i coexisteixen diferents formes d'escriure/transcriure aquest mot. "Hadit" és la forma normativa catalana (cf. {{diec|hadit}}; [[GEC]], s.v. [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0113424&BATE=had%26#x012B;t hadit]). Si apliquem la proposta de l'[[IEC]] per a la transcripció simplificada dels mots àrabs ([http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ed/Transliteraci%C3%B3_i_transcripci%C3%B3_dels_mots_%C3%A0rabs.pdf]) el mot es transcriu "'''hadith'''". Finalment, Abdelmumin Aya i José F. Durán Velasco han adoptat la forma "'''hadís'''", possiblement per influència del castellà "''hadiz''", en l'obra ''Dites del profeta Muhàmmad. Cent Quinze Hadisos Qudsi'' (ed. Llibres de l'Índex) ([http://www.llibresindex.com/llibresindex/node/491])</ref> (de l<nowiki>'</nowiki>{{lang-ar|'''حديث'''}}, ''ḥadīṯ'', plural '''احاديث''', ''aḥādīṯ'', literalment "narració") és, dins de l'[[islam]], un relat que explica una dita, feta o capteniment atribuït al [[profeta Muhàmmad]]. El conjunt dels hadits constitueixen el fonament de la [[sunna]] o pautes de comportament acceptades per la majoria dels musulmans.

 

 

Els hadits foren transmesos oralment pels contemporanis del Profeta i els seus descendents, fins a la seva fixació per escrit. Aquesta cadena de transmissió s'anomena '''''isnad''''' i n'existeixen diverses recopilacions oficials (fetes cap al [[segle IX]]). L'''isnad'' consta d'una introducció i d'una llista cronològica d'autoritats ('''''muhàddith''''', transmissor del hadit) que avalen la legitimat del hadit; això fa que, segons les escoles o els diferents corrents, certs hadits siguin considerats més vàlids que d'altres.

 

Quan la ciència dels hadits es va desenvolupar al final de la [[dinastia omeia]], els muhhàddiths van analitzar-los de manera molt rigorosa per tal de triar les tradicions entre falses o acceptables, atorgant-los-hi els graus següents:

**Inventats (موضوع - ''mawḍūʿ'' - ''inventat'') Considerats falsos, sense cap cadena de transmissió.

 

Durant els primers anys d'existència de l'Estat musulmà, els legisladors, les faccions enfrontades pel poder i d'altres es van veure immersos en una frenètica recerca de fetes de Muhàmmad que servissin per a justificar els seus respectius interessos o responguessin a les seves necessitats o dubtes. Del caos existent, els estudiosos van intentar depurar i unificar els diversos costums coneguts.

 

* El recull dit '''''Súnan Ibn Maja''''', d'[[Ibn Maja]] († [[886]]), amb uns 4.000 hadits.

 

Els xiïtes solen considerar més fiables aquells hadits recollits pels seus propis seguidors, malgrat que aquests són més tardans en popularitat, però no en proximitat a la font generadora, ja que entre aquestes recopilacions hi ha la col·lecció de comentaris d'[[Abd-Al·lah ibn Abbàs|Ibn Abbàs]], cosí del Profeta. Les recopilacions dels xiïtes deriven de la transmissió directa dels descendents d'[[Alí ibn Abi-Tàlib|Alí]] i de [[Fàtima]]. Tot i així, els hadits acceptats pels xiïtes no difereixen gaire dels dels sunnites, sobretot els anomenats ''autèntics'', excepte potser pel que fa a la cadena de transmissió.

 

* El recull dit '''''Al-Istibsar''''', de Muhàmmad at-Tussí, amb 5.511 hadits.

 

{{referències}}