Abd-Al·lah ibn Iyad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
nom en àrab
Línia 1:
'''Abd-Al·lah ibn Iyad''' fou un guerrer i [[emir|governador]] de Múrcia[[Múrsiya]] ([[1145]]-[[1147]]) .
 
Es tractava d'un oficial de l'exèrcit de gran carisma i molt valorat entre els seus hòmens per valent i bon estrateg.
 
== Governador de LaridaLàrida ==
'''Abd Al·làh ibn Iyad''' fou nomenat [[valí]] de [[LaridaLàrida]] en ple avanç aragonès cap a [[Saraqusta]] amb voluntat d'arribar al [[Mediterrani]], va pactar el [[1117]] amb [[Ramon Berenguer III]] la [[Expedició contra Larida (1116)|cessió del Castell de Corbins]] a canvi d'evitar la caiguda de LaridaLàrida a canvi del suport contra els musulmans de [[Turtuixa]], cedint a més els castells de [[Gebut]], [[Alfés]] i [[Castelldans]]. Quan Turtuixa ja havia caigut en mans del [[comtat de Barcelona]], va trencar el pacte amb Ramon Berenguer i va envair el Segrià i amenaçant [[Albesa]] i les últimes conquestes del [[comtat d'Urgell]],<ref>Cronologia d'una estada. La Lleida andalusina a la Marca Superior, ''[http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/abans/arabsponent.html De l'any 720 al 1149]''</ref> aprofitant-se de la rivalitat entre [[Ramon Berenguer III]] i [[Alfons el Bataller]] per apoderar-se de [[Larida]]. El [[Comtat de Barcelona]] fou derrotat i perdé el [[castell]] de [[Corbins]].<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284</ref> El [[1145]], en plena desintegració de l'[[imperi almoràvit]], fou rellevat pel propi [[Ishaq ibn TashfinTaixfín ibn Yússuf]] i nomenat governador de [[Madina MursiyyaMúrsiya]].
 
== Emir de MursiyyaMúrsiya ==
{{Principal|Revolta contra els almoràvits (1144-1147)}}
'''Abd Al·làh ibn Iyad''' encapçalà la rebel·lió hispano-àrab i antialmoràvit de mitjan [[segle XII]] a [[Xarq al-Àndalus]]. L'any 1145 a [[Balansiya]] les tropes del cadí[[cadi]] [[Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz|Abu-Màlik Marwan ibn Abd-al-Aziz]], que havien expulsat els almoràvits, es mostraven descontentes amb aquest cadícadi, perquè prestava més atenció a la cort que a la seguretat i els cristians atacaven la població. Així les coses, van decidir donar un colp de mà i substituir-lo per '''Abd Al·làhlah ibn Iyad''', governador de [[Madina Mursiyya]]Múrsiya.
 
Fou al desembre que ibn Iyad va marxar cap a BalansiyaBalànsiya per a fer-se càrrec del comandament i de la situació. Va tornar el [[7 de gener]] de [[1146]] deixant el seu cunyat [[Abd Al·làh ibn Sa'd ibn Mardanix]] a càrrec de Balansiya. El mes següent, Ibn Iyad i el seu protector [[Ahmed III ben Abd al-Malik Ibn Hud al-Mustansir Saif ed-Dawla|Saif ad-Dawla]] van ser derrotats per les tropes cristianes aliades amb el cabdill [[Abd Al·làh ats-Tsagrí]] a la [[Batalla d'al-Ludjdj]] el [[5 de febrer]] de [[1146]] de què va escapar viu quasi de miracle, encara que tant Sa'd ibn Mardanix com Saif ad-Dawla van morir.
 
[[Abd Al·làh ibn Jarak ats-Tsagri]], que havia conspirat amb [[Alfons VII de Castella]] per arrabassar-li el poder a Múrcia, ho va aconseguir al maig de 1146, després d'expulsar de la ciutat al lloctinent d'Ibn Iyad. Però el seu govern durà poc ja que va morir al setembre d'aquell mateix any a les mans de les tropes d'Ibn Iyad, que van assaltar la ciutat i el van perseguir en la seua precipitada fugida cap a [[Oriola]]. Ibn Iyad va reprendre el govern i elo va mantenir fins a la seua mort a l'agost de 1147, esdevinguda a [[Uclés]] per ferida de guerra infringida en el seu enfrontament amb la família dels Banu Yamail.