Hussites: diferència entre les revisions

 

De gran rellevància entre el segle XV i el XVII, les tradicions hussites són avui representades per diverses comunitats protestants: l'Església Morava, la Unitat dels Germans i l'Església Hussita Txeca.

 

 

Els orígens del moviment s'han de trobar en una coincidència de factors:

 

Durant el [[Concili de Constança]], Hus fou condemnat a la foguera, on morí el [[6 de juliol]] de [[1415]]. Hus havia mantingut posicions molt crítiques amb el poder eclesiàstic i la infal·libilitat del [[Papa]], en la línia de [[John Wycliffe]] o dels [[valdesos]]. Les seves opinions fan influir decisivament en [[Martin Luther]].

 

Després de l'execució de Hus, el moviment hussita va tenir un tarannà gairebé d'insurrecció: hi hagué protestes i, el setembre de 1415, 452 nobles bohemis i [[Moràvia|moraus]] enviaren una nota formal al papa contra l'acusació d'[[heretgia]] que havia portat a la condemna de Hus. La població venerà Hus com a màrtir i les protestes es convertiren en un moviment nacionalista bohemi.

 

El [[1420]] es publicaren els '''Quatre articles de Praga''', que es podria considerar com a manifest del credo hussita:

 

El moviment es dividí en diferents corrents:

* els '''neo[[adamites]]''' o '''picards''': guiats per [[Martin Húska]], que promovien una vida en comunitat, sense propietat privada, rebutjant el matrimoni i les distincions socials, o el mateix fet de cobrir la nuesa.

 

Arran de les rebel·lions, el rei [[Venceslau IV de Bohèmia]] volgué excloure els hussites dels càrrecs públics i religiós. Aquest fet provocà una sublevació el [[30 de juliol]] del [[1419]]: un grup de taborites, guiats per Žižka, feren la [[Primera Defenestració de Praga]] i mataren set magistrats que no havien volgut alliberar els taborites detinguts prèviament.

 

Poc després, el rei Venceslau morí i el succeí el seu germanastre [[Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic]], llavors rei d'Alemanya. En [[1420]], amb l'excusa que el papa [[Martí V]] havia emès la butlla ''Inter cunctas'' que excomunicava els hussites i promulgava una [[croada]] contra ells, l'emperador envaí Bohèmia. Entre 1420 i 1434 es desenvoluparen les [[Guerres Hussites]], que començaren amb alguns triomfs de les tropes hussites comandades per Žižka.

 

 

El bàndol imperial va intentar arribar a un acord amistós; convidaren una ambaixada bohèmia al [[Concili de Basilea]] i les negociacions hi començaren el 10 de gener de [[1432]], centrant-se en els ''Articles de Praga'' i sense arribar a cap acord. Després de diverses negociacions, les dues parts acceptaren els ''Compacta'' a Praga el 30 de novembre de [[1433]]. L'acord garantia la llibertat religiosa i la comunió sota les dues espècies per qui volgués, però sempre entenent que Crist era present enterament en cadascuna de les espècies. Es garantia la predicació lliure sempre i quan la jerarquia eclesiàstica local aprovés i nomenés els preveres, que estarien sota la jurisdicció episcopal. En canvi, no es modificà res referent al poder secular del clergat. Així, els hussites calixtins reconeguren Segimon com a rei de Bohèmia i obtingueren a canvi certa llibertat religiosa i nombrosos càrrecs nobiliaris.

L'assemblea del regne, reunida a Praga, rebutjà la doctrina de Wycliffe sobre el [[Sant Sopar]] en 1444, la qual cosa era inacceptable per als utraquistes. Molts taborites s'uniren llavors als utraquistes, mentre que altres s'uniren als [[Germans de la Llei de Crist]] (Unitas Fratrum), que formarien amb el temps les confessions protestants, encara vigents: [[Unitat dels Germans]], els [[Germans Bohemis]] i l'[[Església Morava]].

 

 

Els utraquistes continuaven seguint les doctrines de Hus; en 1462, [[Pius II]] declarà els ''Compacta'' nuls i prohibí la comunió sota les dues espècies, reconeixent [[Jordi de Podebrady]] com a rei de Bohèmia només amb la condició que havia de prometre la subjecció absoluta a l'Església Romana en qüestions de fe. Podrebrady refusà, però el seu successor, [[Vladislau II de Bohèmia i Hongria]], afavorí el catolicisme i perseguí alguns clergues calixtins. El conflicte amb els utraquistes va anar creixent fins que en [[1485]], la Dieta de [[Kutná Hora]] arribà a un acord entre les dues parts que duraria trenta un anys. En 1512, la dieta decretà la igualtat de drets entre les dues religions, de manera permanent.

L'inici de la [[Reforma protestant]] de [[Martin Luther]] fou benvinguda pels clergues utraquistes: el mateix Luther se sorprengué de les grans coincidències que tenia amb el pensament de Hus. No obstant, això, alguns clergues utraquistes no es mostraren d'acord amb la Reforma i es donà un cisma entre ells: una part en tornà a l'obediència de Roma, mentre que d'altres s'integraren a la [[Unitas Fratrum]] de 1457.

 

 

Avui dia, l'[[Església Hussita Txeca]] es proclama com a successora de la tradició hussita.

 

* [http://www.husmuzeum.cz/ger/default.htm Hussite Museum, Tabor]

* [http://www2.kenyon.edu/Projects/Margin/hussites.htm Notes on the Hussite movement and links to primary sources, from Kenyon college]

[[an:Husitas]]

[[ar:هوسيون]]

[[cs:Husitství]]

[[de:Hussiten]]