Medi interestel·lar: diferència entre les revisions

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-àtoms +àtoms)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-àtoms +àtoms))
El '''medi interestel·lar''' (MIE) és el [[gas]] i la [[pols còsmica]] que omplen l'[[espai interestel·lar]]. Quan el MIE es refereix a la [[matèria]] que existeix entre els [[estel (astronomia)|estels]] d'una galàxia, l'[[energia]], en forma de [[radiació electromagnètica]], que ocupa el mateix volum rep el nom de ''camp de radiació interestel·lar''.
 
El MIE està compost d'una mescla extremament diluïda (per estàndards terrestres) d'[[ió (àtom)|ions]], [[àtomàtoms]]s, [[molècules]], [[pols còsmica]], [[raig còsmic|rajos còsmics]] i [[camp magnètic|camps magnètics]]. La [[massa]] de la matèria és 99% gas i 1% pols. Omple l'espai interestel·lar i s'enquadra dins el [[medi intergalàctic]]. El MIE sol ser extremament tènue, amb [[densitat]]s d'entre uns quants milers i uns quans centenars de milions de partícules per [[metre cúbic]], amb una mitjana a la [[Via Làctia]] d'un mil·lió de partícules per metre cúbic. Com a resultat de la [[nucleosíntesi primordial]], el gas és aproximadament 90% [[hidrogen]] i 10% [[heli]] per nombre de [[nucli d'un planeta|nucli]]s, amb quantitats testimonials d'[[element químic|elements]] més pesants.
 
El MIE juga un paper crucial en l'[[astrofísica]], precisament a causa del seu paper intermig entre les escales estel·lar i galàctica. Els estels es formen a les regions més denses del MIE, els [[núvol molecular|núvols moleculars]], i proporcionen matèria al MIE amb les [[nebulosa planetària|nebuloses planetàries]], el [[vent solar|vent estel·lar]] i les [[supernova|supernoves]]. Aquesta interacció entre els estels i el MIE determina el ritme al qual una galaxia exhaureix el seu contingut gasós, i per tant la longevitat del seu període de formació estel·lar.
851.856

modificacions