Revisió del 03:34, 3 maig 2011 modifica Xqbot (discussió \| contribucions) Bots 211.519 edits m Robot afegeix: is:Jafna Schrödingers ← Edició anterior		Revisió del 10:23, 3 juny 2011 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-àtoms +àtoms) Edició següent →
Línia 2: A la interpretació estàndard de la mecànica quàntica, l'estat quàntic, també anomenat funció d'ona o vector d'estat, és la descripció més completa que es pot donar d'un sistema físic.<ref>{{Ref-llibre\| cognom = Garrido Beltrán \| nom = Lluís \| coautors = Josep Maria Pons Ràfols \| editor = Edicions Universitat Barcelona \| títol = Mecànica quàntica \| any = 2006 \| lloc = Barcelona \| isbn = 8447531066}}.</ref> Les solucions a l'equació de Schrödinger descriuen sistemes atòmics i subatòmics, [[electró\|electrons]] i [[~~àtom~~àtoms]]s, però també sistemes macroscòpics, i possiblement l'[[Univers]] sencer. Aquesta equació rep el nom del seu descobridor [[Erwin Schrödinger]] que la va publicar el [[1926]].<ref name = sch>{{cite journal\| last = Schrödinger\| first = Erwin\| authorlink = Erwin Schrödinger\| title = An Undulatory Theory of the Mechanics of Atoms and Molecules\| journal = Phys. Rev.\| volume = 28\| issue = 6\| pages = 1049–1070 \| month = December \| year = 1926\| url = http://home.tiscali.nl/physis/HistoricPaper/Schroedinger/Schroedinger1926c.pdf\| format = [[PDF]]\| doi = 10.1103/PhysRev.28.1049 }}</ref> L'equació de Schrödinger pot convertir-se matemàticament en una [[Mecànica matricial\|matriu mecànica]] de [[Werner Heisenberg\|Heisenberg]] i també en la [[formulació de la integral de camí]] de [[Richard Feynman\|Feynman]]. La descripció que l'equació fa del temps no és convenient per a les teories relativístiques, un problema que no és greu a la formulació de Heisenberg i que no es presenta a la formulació de la integral de camí.

Equació de Schrödinger: diferència entre les revisions