Diferència entre revisions de la pàgina «Christopher McCandless»

cap resum d'edició
m (r2.7.1) (Robot afegeix: da:Christopher McCandless)
| mida_d'imatge=220px
| altres_noms = Alexander Supertramp
| peu = Christopher McCandless en elal seu campament de Stampede Trail (autoretrat trobat sense rebelarrevelar ena la seva càmera després de la seva mort).
| data_naixement = {{Data de naixement |1968|2|12}}
| lloc_naix= [[El Segundo, Califòrnia]], [[Estats Units]]
}}
 
'''Christopher Johnson McCandless''' ([[12 de febrer]] de [[1968]] -[[18 d'agost]] de [[1992]]) va ser un [[estatunidenc]] que va morir a prop del [[Parc Nacional Denali]] després de caminar en solitari per la tundra d'[[Alaska]] amb poc menjar i un equip insuficient. [[Jon Krakauer]] va escriure un llibre sobre la seva vida, ‘[[Into the Wild]]’, el [[1996]], que va inspirar el [[2007]] una [[pel·lícula]] dirigida per [[Sean Penn]], i protagonizada per [[Emile Hirsch]].
 
== Infància i educació ==
McCandless va créixer a [[Annandale (Virginia)|Annandale]], [[Virginia]], situat al comtat de [[Fairfax (Virgínia)|Fairfax]]. El seu pare, Walt McCandless, va treballar per la [[NASA]] com a especialista en antenes. La seva mare, Wilhelmina "Billie" Johnson, era la secretaria del seu pare i més endavant va ajudar Walt a instal·lar una exitosa companyia consultora.
Des de molt petit, els seus mestres van notar que en Chris tenia una voluntat inusualment obstinada. Quan va créixer, va adquirir un intens idealisme i una gran resistència física. A l'institut, va fer de capità ade l'equip de curses, on va animar els seus companys d'equip a córrer com si córrer fos un exercici espiritual, es tractava de córrer “contra les forces de la foscor (...) contra tot el mal del món, tot l'odi”.
Es va graduar a l'escola secundària [[W.T. Woodson]] el 1986 i a la [[Universitat d'Emory]] el 1990, es va especialitzar en [[història]] i [[antropologia]]. Els seus resultats superiors a la mitjana i els seus èxits acadèmics amagaven un desprecimenyspreu creixent cap allò que ell perceviapercebia com el materialisme buit de la societat norteamericananord-americana. “En el seu primer any se li va oferir de pertànyer a la fraternitat [[Phi Beta Kappa]], però va rebutjar-ho argumentant que els honors i els títols són irrellevants” (citat de ‘[[Into the Wild]]’). Les obres de [[Jack London]], [[Tolstoi]] i [[Henry David Thoreau]] van tenir una gran influència en McCandless, i va somniar en abandonar la societat, a l'estil de Thoreau, per un període de solitària contemplació, per trobar-se a ell mateix.
 
== En el camí ==
 
Després de graduar-se d'a Emory el 1990, va donar els seus estalvis: $24,000, a la beneficència i va començar a viatjar pel país, utilitzant "Alexander Supertramp" com a nom. McCandless va viatjar per [[Arizona]], [[Califòrnia]], i [[Dakota del Sud]], on va treballar al camp. Va alternar períodes de treball relativament fixes i de gran contacte amb la gent, amb períodes sense diners i sense cap contacte humà, fins el punt que en alguns moments va haver de lluitar per l'aliment. Va sobreviure diferents perills durant aquests períodes de vida salvatge, un exemple és quan va perdre el seu vehicle en un diluvi, i quan va baixar en canoa pel rio[[riu Colorado]], en direcció al [[golf de Califòrnia]]. McCandless estava orgullòsorgullós de sobreviure amb el mínim i amb una preparació bàsica.
 
Durant anys, McCandless havia somniat amb una "OdiseaOdissea d'Alaska": viure de la terra, lluny de la civilització, i mantenint un diari de vida que descrivís el seu progrés físic i espiritual, enfrontant-se a les forces de la natura. L'abril de 1992 va fer autostop[[autoestop]] fins a [[Fairbanks]], [[Alaska]]. Fou vist en vida per últimadarrer vegadacop per James Gallien, qui el va portar de Fairbanks a Stampede Trail. Gallien es va preocupar d'per 'Alex', ja que tenia pocs mitjans materials i cap experiència enal l'entornterritori d'[[Alaska]]. Gallien va intentar persuadir Alex de canviar el seu rumb, fins i tot va oferir-se per portar-lo a [[Anchorage]] per comprar equipament adequatadient. McCandless es va negarrebutjar ade rebre qualsevol ajudaajut, tret d'un parell de botes de cautxú, dues llaunes de tonyina i una bossa de blat de moro.
Després de fer una caminada a [[Stampede Trail]], McCandless va trobar-se un autobús abandonat que utilitzaria com a residència, i es va espavilar per viure exclusivament de la terra. Tenia una bossa d'arròs, un rifle Remington semiautomàtic, municions, un llibre sobre les plantes locals, altres llibres, i poc material d'acampada. Va arribar a la conclusió que per sobreviure hauria de caçar tot i la seva inexperiència com a caçador. McCandless va capturar amb èxit animals petits com eriçons i ocells. Una vegada va matar un [[ant]], tot i que no va aconseguir conservar tota la carn que li va sobrar, malgrat que l'havia fumat sobre els arbusts, tal comoi com li van recomenarrecomanar els caçadors que havia conegut a [[Dakota del Sud]].
 
El seu diari de vida conté entrades per un total de 113 dies. Aquestes datesdades relaten la sort canviant de McCandless. Després de viure amb èxit a l'autobús durant mesos, Chris va decidir sortir-ne el juliol, però es va trobar el camí bloquejat pel riu [[Teklanika]], que portava més aigua que quan l'havia travessat a l'abril.
El 6 de setembre de [[1992]], dos excursionistes i un grup de caçadors d'ants van trobar aquesta nota a la porta de l'autobús:
''“S.O.S., necessito lael vostravostre ajudaajut. Estic ferit, a punt de morir, i massa dèbilfeble per caminar. Estic completament sol, no és cap broma. En el nom de Déu, siusplau quedin-se aquí per salvar-me. Estic recollint baies a prop d'aquí i tornaré aquesta tarda. Gràcies, Chris McCandless. Agost”''
Era el 12 d'agost, dia que va escriure les seves últimesdarreres paraules en el seu diari. Va arrencar la pàgina final del llibre de memòries de [[Louis L’Amour]], “Educació d'un Home Errant”. A l'altre costat de la pàgina, Chris va afegir, “he tingut una vida feliç i dono gràcies al Senyor. Adéu, benediccions a tots”.
El seu cos va ser trobat dins un sac de dormir a l'autobús, pesava tan sols uns 30 quilos. Havia mort feia més de dues setmanes. La causa oficial de la seva mort va ser [[inanició]].
El seu biògraf [[Jon Krakauer]] ha sostingut que dos factors podien haver contribuitcontribuït a la mort de McCandless l'agost de [[1992]]. Primer, que estava en risc d'inanició degut a la seva creixent activitat, en comparació amb el poc aliment que consumia pel que caçava. Tanmateix, Krakauer insisteix que la inanició no va ser, tal com ho indiquen els certificats de defunció de McCandless, la causa primària de la seva mort. Inicialment, Krakauer va suggerir que McCandless podria haver ingerit granes tòxiques ([[Hedysarum alpinum]]). Tanmateix, les proves de laboratori van demostrar que no hi havia cap rastre de toxina present en els suministres de menjar de McCandless. En les edicions posteriors del seu llibre, Krakauer ha sostingut que fou un fong, [[Rhizoctonia leguminicola]], que va créixer ena les granes que McCandless va menjar, que va provocar-li la mort. Tot i així, no hi ha cap evidència per recolzar aquesta teoria de Krakauer amb l'excepció d'un escrit que va fer McCandless en el seu diari el dia 30 de juliol que comença així: ''EXTREMADAMENT DÈBILFEBLE, FALTAMANCA D'AIGUA, GRANA...''; però tota la informació forense disponible suggereix que McCandless simplement va morir de gana.
 
== Llegat cultural ==
El llibre de Krakauer, va fer de McCandless una figura heroica per molts. El 2002, l'autobús abandonat on McCandless va viure va esdevenir ununa destídestinació turísticturística. La pel·lícula [[Into the Wild]], (traduïda a l'espanyol com [[Hacia rutas salvajes]]) basada en el llibre de [[Jon Krakauer]], va ser estrenada el setembre de 2007 amb bones crítiques.
 
''Call of the wild'' és un documental dirigit pel director independent Ron Lamothe i estrenat el 2007 on es narra l'odissea de McCandless.
 
== Negligència ==
McCandless ha estat un personatge controvertit des que es va conèixer la seva història el 1992. Encara que Krakauer i els seus lectors ofereixen una visió indulgent vers McCandless, alguns habitants d'Alaska mantenen una visió més aviat negativa de McCandless i d'aquells que creuen en el seu desenllaç romàntic.
 
McCandless ha estat un personatge controvertit desd'ençà que es va conèixer la seva història el 1992. EncaraTot i que que Krakauer i els seus lectors ofereixen una visió indulgent vers McCandless, alguns habitants d'Alaska mantenen una visió més aviat negativa de McCandless i d'aquells que creuen en el seu desenllaç romàntic.
La visió més indulgent dels detractors de McCandless és que el seu comportament deixava veure una falta considerable de sentit comú. Va decidir no portar cap brúixola ( la qual cosa molta gent en la mateixa situació hauria considerat essencial). McCandless desconeixia l'existència d'un vagó penjat ( amb un mecanisme manual de politges) a 400 metres del punt on ell va intentar creuar el riu. Si ho hagués sabut, podria haver salvat la seva vida fàcilment. A més, existien cabanes amb provisions d'emergència a unes 6 milles al sud de l'autobús, tot i que sembla ser que estaven en mal estat a causa del vandalisme del propi McCandless ( especulacions principalment en alguns detalls del documental de Lamothe), no obstant, Ken Kehrer, cap dels rangers de Denali National Park, nega que McCandless fos considerat sospitós de vandalisme pel servei del parc nacional. Aventurar-se sol en una àrea salvatge, sense una planificació adequada, experiència, preparació, o provisions, sense notificar a ningú i sense cap equip d'emergència, era contrari a qualsevol principi de supervivènvia a l'aire lliure i, pels entusiastes de les activitats a l'aire lliure com la millor manera d'acabar tràgicament.
 
La visió més indulgent dels detractors de McCandless és que el seu comportament deixava veure una faltamanca considerable de sentit comú. Va decidir no portardur cap brúixola ( la qual cosa molta gent en la mateixa situació hauria considerat essencial). McCandless desconeixia l'existència d'un vagó penjat ( amb un mecanisme manual de [[politges]]) a 400 metres del punt on ell va intentar creuar el riu. Si ho hagués sabut, podria haver salvat la seva vida fàcilment. A més, existien cabanes amb provisions d'emergència a unes 6 milles al sud de l'autobús, tot i que sembla ser que estaven en mal estat a causa del vandalisme del propi McCandless ( especulacions principalment en alguns detalls del documental de Lamothe), notot i obstantaixò, Ken Kehrer, cap dels rangers de Denali National Park, nega que McCandless fos considerat sospitós de vandalisme pel servei del parc nacional. Aventurar-se sol en una àrea salvatge, sense una planificació adequadaadient, experiència, preparació, o provisionsqueviures, sense notificar a ningú i sense cap equip d'emergència, era contrari a qualsevol principi de supervivènviasupervivència a l'aire lliure i, pels entusiastes de les activitats a l'aire lliure considerat com la millor manera d'acabar tràgicament.
 
El ranger Peter Christian, de l'[[Alaskan Park]], va escriure: “Estic constantment exposat al que jo anomeno el ‘Fenomen McCandless’. Són gairebé sempre homes joves que vénen a Alaska per desafiar-se a ells mateixos contra un paisatge desert, on l'accés és difícil i les possibilitats de rescat són pràcticament inexistents. […] Quan vostè considera allò que va fer McCandless, des de la meva perspectiva, es veu ràpidament que fou simplement ximple, tràgic i desconsiderat. Primer, va passar molt poc temps aprenent com era realment la vida salvatge. Va arribar a [[Stampede Trail]] sense un mapa de l'àrea. Si hagués tingut un mapa se n'hauria sortir sense dificultat.
 
 
Judith Kleinfeld va escriure a [[Anchorage Daily News]] que “molts habitants d'[[Alaska]] van reaccionar amb ràbia davant la seva estupidezestupidesa. Hauria de ser completament idiota, afirmen, per morir d'inanició durant l'estiu a 20 milles de la carretera.”
 
La seva vida i figura és paral·lela a la d'[[Everett Ruess]], que va viure en circumstàncies semblants, però que va desaparèixer misteriosament al desert d'[[Utah]].
4.707

modificacions