Cartoon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Webcòmics |
Pel·lícules de dibuixos animats |
||
Línia 25:
=== Webcòmics ===
Les tires còmiques publicades a [[Internet]] són els [[webcòmic]]s. Encara que la majoria dels webcòmics s'assemblen a les tires còmiques, moltes webcòmics utilitzen la nova tecnologia d'Internet. Alguns utilitzen l'[[animació]] i so per a [[efectes especials]]. Alguns webcòmics, ocupen un espai molt més gran que els diaris voleu imprimir, i la majoria ofereix una gran collecció de tires anteriors per als nous lectors, de manera que ja es pot contar històries més llargues. Molts webcòmics es publiquen per artistes independents.<ref>{{citar web|url=http://www.charlestoncitypaper.com/charleston/webcomics-are-profane-explicit-humorous-mdash-and-influencing-trends/Content?oid=1112206|títol=Webcomics are profane, explicit, humorous — and influencing trends|autor=Steven Lacy|llengua=anglès|editor=Charleston City Paper|data=21-11-2007|consulta=03-06-2011}}</ref>▼
=== Pel·lícules de dibuixos animats ===
▲Les tires còmiques publicades a [[Internet]] són els [[webcòmic]]s. Encara que la majoria dels webcòmics s'assemblen a les tires còmiques, moltes webcòmics utilitzen la nova tecnologia d'Internet. Alguns utilitzen l'[[animació]] i so per a efectes especials. Alguns webcòmics, ocupen un espai molt més gran que els diaris voleu imprimir, i la majoria ofereix una gran collecció de tires anteriors per als nous lectors, de manera que ja es pot contar històries més llargues. Molts webcòmics es publiquen per artistes independents.<ref>{{citar web|url=http://www.charlestoncitypaper.com/charleston/webcomics-are-profane-explicit-humorous-mdash-and-influencing-trends/Content?oid=1112206|títol=Webcomics are profane, explicit, humorous — and influencing trends|autor=Steven Lacy|llengua=anglès|editor=Charleston City Paper|data=21-11-2007|consulta=03-06-2011}}</ref>
[[Fitxer:Humorous Phases of Funny Faces.ogg|thumb|Una animació del 1906: «Humorous Phases of Funny Faces» (''Fases humorístiques de cares divertides'').]]
Des del començament de la [[indústria cinematogràfica]], alguns artistes van començar a experimentar amb dibuixos que semblaven moure's. Aquests dibuixos en moviment es van tornar coneguts com «[[dibuixos animats]]». Sovint representen animals en lloc dels éssers humans. Eren sovint només per diversió, però de vegades, sobretot durant la [[Segona Guerra Mundial]], van ser utilitzats per raons polítiques, igual que les caricatures als diaris. [[Walt Disney]] i [[Warner Bros]] van fer dibuixos animats famosos. Personatges famosos de dibuixos animats són [[Fèlix el gat]] (1922), [[Mickey Mouse]] (1928), [[Bugs Bunny]] (1940) i [[Popeye]] (1929).
Al principi, les pel·lícules de dibuixos animats eren bastant curtes. Quan una persona comprava una butlleta de [[cinema]], veuria un programa de notícies, dos o tres dibuixos animats (en [[blanc i negre]]) i una [[pel·lícula]]. Walt Disney va tenir la idea enginyosa de contar una llarga història com un «dibuix animat». El primer que va fer va ser «[[La Blancaneu i els set nans (pel·lícula)|La Blancaneu i els set nans]]» (1937).<ref>{{citar web|url=http://www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/recursos/fig_calc/_7_/estampes/3_10.htm|títol=Blancaneus i els set nans|autor=Marc Compte|consulta=04-06-2011}}</ref> Les pel·lícules de dibuixos animats (anomenades «[[Animació|animacions]]») aviat es van convertir en un tipus popular d'[[entreteniment]]. En lloc de dibuixos animats fets a mà, pel·lícules d'animació modernes de vegades es creen utilitzant [[Infografia|gràfics d'ordinador]]. S'inclouen en aquestes «[[Toy Story]]» (1995) i «[[Shrek]]» (2001).
== Referències ==
| |||