Patrona Halil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[Imatge: +[[Fitxer:) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Jean-Baptiste van Mour 003.jpg|thumb|350px|Fets de la revolta de Patrona; pintats per [[Jean-Baptiste van Mour]]]]
'''Patrona Halil''' va ser un revolucionari nascut a Khurpishte o Khrupista (moderna Arghos Orestikon al sud de [[Kastoria]] a [[Grècia]]) però d'origen albanès cap a l'any [[1680]] i mort a Istanbul el 25 de novembre de l'any [[1730]]. Era d'origen albanès, i de jove va ser ''lewend'' i va servir en un vaixell anomenat el ''Patrona'', del que va agafar el nom. Fou protegit del [[kapudan pasha]] Mustafà i d'Abdi Pasha. Es va unir al cos dels [[geníssers]] on va servir fins a la [[pau de Passarowitz]] el 1718. Després va formar part de la guarnició de [[Vidin]] on va estar implicat en una revolta. Va fugir a [[Istanbul]] on va esdevenir un treballador anònim, mercader ambulant i encarregat d'''hamman''.
Juntament amb un antic genísser de nom Muslu Beshe (que feia de mercader de llegums), a l'encarregat d'un café de nom Emir Ali, i altres, va donar la senyal de rebel·lió el dijous [[28 de setembre]] de [[1730]] en el que fou la famosa revolució de 1730 contra el sultà [[Ahmet III]] ([[1673]]-[[1736]]), coneguda com la "revolta de Patrona Halil". Aquesta insurrecció va triomfar . La majoria dels caps rebels eren albanesos i van aprofitar el moment de les derrotes contra [[Pèrsia]], i l'absència de la capital del sultà i del gran visir (el [[caimacan]] era a la seva residència al [[Bòsfor]]) de manera que el govern no va poder organitzar una resistència eficaç. Diversos ulemes destituïts formaven part de la rebel·lió i van aixecar al poble coordinats per Arnawud Zulali Hasan Efendi, antic cadi d'Istanbul (destituït el 1728). El gran visir [[Nevşehirli Damat İbrahim Pasha]] i altres alts càrrecs foren executats el [[1 d'octubre]] de [[1730]]. El sultà va ser deposat i reemplaçat (6 d'octubre) per [[Mahmud I]] ([[1696]]-[[1754]]), que va haver de nomenar un nou govern ([[16 d'octubre]] de [[1730]]) dirigit per [[Silahdar Damat Mehmed Pasha]]. Es va dictar una amnistia general pels rebels ([[11 de novembre]]). Patrona no volia exercir alts càrrecs sinó assegurar-se el control efectiu dels afers, però el ''diwan'' va decidir en secret la seva eliminació. El gran visir es va aliar al Kizlaraghasi Beshir Agha per organitzar un contracop que van dirigir el general [[Kabakulak Ibrahim Pasha]] (que havia dirigit una sagnant repressió d'una revolta a [[Egipte]]), l'almirall Djanim Koja Mehmed Pasha, i el ex khan de Crimea [[Qaplan I Giray]]; la revolució es va preparar pel [[25 de novembre]] de [[1730]]. Aquest dia Patrona fou convidat a la reunió del ''diwan'' on havia de ser nomenat ''beglerbegi'' de [[Rumèlia]]; durant la reunió Patrona i altres dos caps rebel foren assassinats; poc després diversos ulemes eren arrestats i executats en secret.
El pintor [[Jean Baptiste Vanmour]] ([[1671]]-[[1737]]), va deixar pintats diversos esdeveniments de la seva estada a [[Istanbul]] i un d'ells representa la "revolta de Patrona Kalil" (alguna obra d'aquest pintor: ''Recueil de cents estampis representant differentes nations du Levant''. [[París]]: Chez led. Sr. li Hay et Duchange, [[1714]]).
Un intent dels seus partidaris de tornar a revoltar-se (al ramadà de 1731, que va caure en març) va fracassar, sent reprimida pel nou gran visir Kabakulak İbrahim Pasha.
== Referències bibliogràfiques==
| |||