Diferència entre revisions de la pàgina «Fèlix Torres i Amat de Palou»

m
→‎Biografia: arreglar enllaç
m (→‎Biografia: arreglar enllaç)
'''Fèlix Torres i Amat de Palou''' ([[Sallent]], [[Bages]], [[6 d'agost]] de [[1772]] - [[Madrid]], [[29 de desembre]] de [[1847]]) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.
 
== Biografia ==
Fill de Josep Torres i de Teresa Amat de Palou, als dotze anys es va traslladar al [[Col·legi de San Ildefonso]] d'[[Alcalá de Henares]] amb el seu germà Joan, que allí era col·legial i capellà major. Va estudiar [[hebreu]], [[llengua grega|grec]] i [[llengua àrab|àrab]], i després [[llengua francesa|francès]] i [[llengua italiana|italià]]. Va passar després a [[Tarragona]], on es trobava el seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont]], i allí va estudiar [[filosofia]] i [[teologia]], que va completar a ''San Isidro'' de Madrid; es va doctorar a [[Cervera]] en [[1794]].
 
Va tornar a Tarragona a ensenyar filosofia, matemàtiques, teologia i sagrades escriptures. [[Canonge]] de la [[Col·legiata de San Ildefonso]] el [[5 de maig]] de [[1806]], en [[1807]] [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i [[Ferran VII]] li encomanaren el projecte de traduir la [[Bíblia]] a la llengua vulgar castellana. Es va traslladar a Madrid fins que en [[1817]] és nomenat canonge sagristà i vicari general de Barcelona. El [[1816]] ingressà a l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]], on participà en la '''Biblioteca d'Escriptors Catalans''', raó per la qual se'l considera entre els precursors de la [[Renaixença catalana|Renaixença]].
 
Membre de la Junta de Barcelona en [[1820]] i de la de [[Censura]] de la mateixa ciutat, també en aquest mateix any, va col·laborar en el ''Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes'' (Barcelona, [[1821]]). En [[1823]] va treure la primera edició de la seva ''Bíblia''; però en [[1824]] es van posar en l'''Índex'' inquisitorial les ''Observacions pacífiques'' del seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont|Fèlix Amat de Palou]], el que va motivar la fama de jansenista que es va guanyar Torres en acudir al seu defensa. En [[1831]] es va retirar al [[Monestir de Sant Jeroni de la Murtra]]. Aquest suposat [[jansenisme]] no li va impedir ser nomenat bisbe d'[[Astorga]] (1833-1847), consagrat a Barcelona l'[[1 de maig]] de [[1835]], sent al mateix temps prelat domèstic.