Hafiz Rahmat Khan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{millorar estructura}}
'''Hàfidh Rahmat-Khan''' ([[Thor Shahamatpur]], [[1708]] - [[Katra Miranpur]], [[1774]]) fou un cap [[rohilla]] de l'[[Índia]] ([[Rohilkhand]]).
 
Dawud Khan, un antic esclau de la família, havia adquirit riquesa i poder a les corts d'alguns rages i zamindars de la regió anomenada [[Katehr]] que després fou el Rohilkhand, als que havia servit com a mercenari, i pràcticament s'havia constituït un estat separat. Aquest èxit va atreure a l'Índia a molts compatriotes afganesos sobretot de la regió anomenada "''roh''" (la muntanya) coneguts com rohilles, entre els quals Shah Alam Khan ibn Mahmud Khan, el pare d'Hafiz. En la segona visita Shah Alam es va mostrar gelós de l'èxit del seu antic esclau i aquest el va fer matar. Dawud fou assassinat al cap de poc i succeït pel seu fill adoptiu [[Ali Muhammad Khan]] que va rebre diverses insígnies i honors de l'emperador mogol (un estendard, timbals, el títol de nawab) i va obtenir el favor del gran visir Kamar al-Din Khan. Ali Muhammad, que ara disposava del servei de nombrosos rohilles, entre els quals Hafiz, es va sentir fort i va començar a atacar la pargana de [[Bareilly]] i rodalies. L'emperador [[MuhàmmadMuhammad Shah de Delhi]] (1719-1748) va rebre queixes i va ordenar una expedició de càstig però els rohilles van derrotar als imperials i van estendre els seus atacs.
 
[[Safdar Jang]], nawab d'[[Oudh]], que també planejava la seva expansió, va instigar a l'emperador contra els rohilles i es va organitzar una expedició. Ali Muhammad Khan es va sotmetre i fou perdonat però enviat en residència vigilada a Delhi. Hafiz Rahmat Khan era llavors el lloctinent d'Ali Muhammad i va quedar lliure. No va tardar en reunir tropes, marxar contra [[Delhi]], i obligar a l'emperador a alliberar al seu senyor, que fou nomenat ''subadar'' de [[Sirhind]] on bandes de sikhs i de jats causaven disturbis. Hafiz es va destacar a Sirhind derrotant a les bandes i a alguns zamindars hostils. Poc després va envair l'Índia per primer cop [[Ahmad Shah Durrani]] ([[1748]]) i el govern imperial, per por de que Ali Muhammad no donés suport al invasor, el va cessar com a governador de Sirhind i el va nomenar altre cop a Katehr. L'emperador Muhammad Shah moria poc després i el va seguir el ''wazir'' Kamar al-Din Khan.
Linha 9 ⟶ 10:
En aquesta situació amb un menor al poder, Safdar Jang va voler dominar el Katehr, ja anomenar Rohilkhand. El nawab banghash de [[Farrukhabad]], Kaim Khan, se li va aliar i va marxar amb un exèrcit contra els rohilles lliurant una desastrosa batalla a Kadirganj (districte de [[Budaun]] o [[Badaun]]) el [[22 de novembre]] de [[1748]]; Kaim Khan fou derrotat i mort, les seves tropes (60.000 homes) es van desbandar i els rohilles es van apoderar d'una part del territori de Kaim Khan, les parganes situades al nord del [[Ganges]] que Hafiz va annexionar; Safdar es va apoderar poc després de Farrukhabad; però els maltractes que va imposar a la població van provocar un aixecament i Ahmed Khan, germà de Kaim Khan, que vivia retirat, va reconquerir el poder expulsant a les forces d'Oudh i derrotant i matant al seu governador Nawal Rai ([[1 d'agost]] de [[1750]]) a Khudaganj. Safdar, irritat, va reunir forces per atacar als afganesos de Farrukhabad; Ahmed Khan va cridar en suport als rohilles, i les forces unides van derrotar a Oudh de manera greu a Ram Chhatauni a uns 3 kms a l'oest de Patiali al Ganges el [[13 de setembre]] de [[1750]]; Safdar va quedar ferit però va poder fugir encara que va caure en desgracia a Delhi i es va iniciar una conspiració per privar-lo dels seus dominis a Oudh. Ahmad Khan va rebre un khilat de l'emperador i un decret que el restaurava en tot el territori de la seva família del que havia estat privat el [[1748]] i es va sentir prou fort per atacat el fort d'[[Allahabad]] que va assetjar.
 
Safdar va cridar llavors en ajut als marathes dirigits per [[Malhar Rao [[Holkar]] i [[Jai Appa [[Sindhia]] que estaven a la vora de [[Kotah]]. La primera preocupació de Safdar era recuperar el favor de l'emperador cosa que va aconseguir i poc després l'exèrcit maratha era agafat al servei de l'emperador amb un bon sou i posat al servei de Safdar Jang contra Ahmad Khan de Farrukhabad. Les forces de [[Suraj Mal]], el príncep [[jat]] de [[Bharatpur]], també es van unir ala l'exèrcit de Safdar Jang i el poderós exercit així format va avançar creuant el [[Jamuna]]. El primer combat fou contra Shahdil Khan, amil (governador militar) del nawab Ahmad Khan a Koil (finals de març de [[1751]]). Shahdil Khan es va haver de retirar. Ahmad Khan que era a Allahabad, va abandonar el setge i es va retirar a [[Farrukhabad]]. Hafiz Rahmat Khan, sabent que no podia lluitar contra els marathes i la coalició formada, va abandonar a Ahmed Khan pero el seu pupil, Sad Allah Khan, sense el seu coneixement, es va posar al costat d'Ahmed Khan; l'exèrcit d'Ahmed i Sad Allah (12000 homes) fou aniquilat pels marathes en una batalla prop de [[Fatehgarh]] el [[28 d'abril]] de [[1751]].
 
En posició de debilitat, Hafiz Rahmat Khan es va aliar altre cop a Safdar Jang (que havia perdut el càrrec de [[wazir]] i ara era hostil a l'imperi). En el conflicte que va seguir entre marathes i Farrukhabad, Hafiz va restar neutral. Els marathes van planejar annexionar [[Rohilkhand]] i van rebre el suport de Safdar Jang, i Hafiz es va fer fort a Terai disposat a resistir. Després de diversos combats, Safdar Jang i els seus aliats van entrar a Farrukhabad al començament del [[1752]] i una part del país va passar als marathes en pagament del seu ajut, però el setge de Terai no va reeixir i quan van córrer rumors d'una nova invasió d'[[AhmadÀhmad ShahXah Durrani]], els marathes i Safdar es van retirar i a instancies de l'emperador Ahmed Shah es va negociar la pau que fou signada a [[Lucknow]] el febrer del [[1752]], per el qual els rohilles pagaven una indemnització de 50 lakhs (5 milions) de rúpies) als marathes; Hafiz hauria d'acompanyar com a humil vassall a Safdar Jang a [[Oudh]] (però abans d'arribar a Lucknow fou autoritzat a retornar).
 
Poc després foren alliberats els dos fills d'Ali Muhammad Khan que eren hostatges d'Ahmad Shah Durrani, i la posició d'Hafiz va esdevenir complicada ja que de fet no podia exercir la regència, però va repartir el país entre els tres prínceps, els dos alliberats i Sad Allah Khan, que era el regnant. Hafiz va voler restar a la regència i Abd Allah Khan es va sentir ofès i el va voler eliminant per mig de verí, pero Hafiz va sobreviure i Abd Allah fou desterrat. Hafiz va buscar l'ampliació dels dominis per compensar la pèrdua de recaptació que la divisió havia provocat, i es va apoderar de [[Pilibhit]] que va rebatejar Hafizabad (nom que no va arrelar) que va esdevenir la seva capital (abans era [[Bareilly]]) i on va construir dos palaus.