Epidota: diferència entre les revisions

|Imatge=[[Fitxer: Epidote Oisans.jpg|220px]]

|fractura= concoideaconcoide, de regular cap a desigual

L''''epidot''' és un mineral normalment de color verd pistatxo que forma part del grup dels [[sorosilicats]] (VIII) i està constituït per [[calci]], [[alumini]] i [[ferro]], Ca₂(Al, Fe)₃(SiO₄)₃(OH). El seu nom prové del grec ''epidotós'' (augmentat), al•ludintal·ludint al fet que les bases del prisma són de creixement desigual. L'epidot, s'usa rarament com a gemma, presenta interès purament mineralògic, científic i col·leccionista.

L''''epidot''' és un mineral de calci, ferro i alumini, Ca₂(Al, Fe)₃(SiO₄)₃(OH), que forma part del grup dels VIII-Sorosilicats (pot presentar impureses de manganès, crom, etc). Cristal·litza en el sistema [[monoclínic]] i forma cristalls prismàtics columnars amb abundants cares brillants i finament estirades. Té una duresa de 6,5 a 7 a l’escalal'escala de Mohs, una densitat d’entred'entre 3,2 i 3,6 g/cm³³ i una lluïssor vítria intensa i resinosa. La seva diafanitat és transparent tirant cap a translúcid i presenta macles a [100]. Aquest mineral, de vegades es presenta incolor, encara que sovint té un color verd pistatxo, verd groguenc, verd fosc, marró o gris, la seva ratlla és blanca o gris. Cal destacar que forma és perfectament exfoliable, molt dur, pesat, fràgil insoluble en aigua i molt fàcil de fondre.

Aquest mineral és molt abundant constituint altres tipus de roques i apareix, normalment formant bells cristalls de color verd fosc transparent a Krappenwand (Àustria). També s’hans'han trobat boniques cristal•litzacionscristal·litzacions a [[Le Bourg-d'Oisans]] (França), [[Arendal]] (Noruega), al monts de [[Naziamskie]] (Urals) i als EUA.

A Espanya, és bastant corrent com a mineral petrogràfic i abunda al País Basc, i a les pegmatites de la [[serra d’Àvilad'Àvila]] i [[Almadén]].

Pel que fa a Catalunya, s'han trobat bonics examplarsexemplars a [[Espot]] (Pallars Sobirà) i a [[Malpàs]] (Berguedà).