Guerra Civil dels abbàssides: diferència entre les revisions

El nou califa [[Al-Amín (abbàssida)|al-Amín]] va ordenar tot seguit el retorn de l'exèrcit i l'enviament del tresor, el que privava de mitjans al seu germà per liquidar la revolta a [[Transoxiana]], [[Sistan]] i [[Kirman]], on estava revoltat el xiïta [[Hamza ibn Abd Allah al-Shari]] des de 795, i altres llocs. Però al-Mamun va seguir una política habil: va concedir autonomia als caps locals aconseguint el suport de l'aristocràcia, va augmentar el sou de l'exèrcit, va reduir un quart el [[kharadj]], va restaurar l'eficàcia de l'administració i va celebrar diversos mazalim o assemblees que va presidir. Els ''fukaha'' i els ''mutakallim'' ([[mutazilites]]) que eren perseguits a l'Iraq, van ser ben rebuts i alguns foren consellers escoltats; ben aviat les diferents revoltes van quedar suprimides i només Hamza es va mantenir rebel al [[Sistan]]; les poblacions locals alides se li van sotmetre per un acord amb la ''dawa'' hashimiyya instal·lada a Merv.

 

 

Al-Amin fou abandonat pels seus que van negociar amb Tahir. Finalment es va rendir (setembre del 813) a Harthama ibn Ayan, que el va tractar amb respecte i l'haguera salvat, però va caure en mans de Tahir que el va fer executar la nit del 24 al [[25 de setembre]] del [[813]]. Tahir fou nomenat governador dels [[Awasim]] i [[Hasan ibn Sahl]] (germà del visir d'al-Mamun, Fadl) fou nomenat governador de l'[[Iraq (província del Califat)|Iraq]]. Tahir va haver de combatre contra [[Nasr ibn Shabath al-Ukayli]] al-Laythi, nét d'un dels principals caps kaysites, fortificat a [[Kaysum]] al [[Diyar Mudar]] (i va plantar cara fins el 825). A l'Azerbaidjan els caps àrabs es van erigir en senyor de les viles que controlaven (però la seva autonomia es va acabar el 821). A finals del [[814]] Harthama ibn Ayan fou nomenat governador de l'[[Hedjaz]] i [[Síria]] però no en va prendre possessió.

 

[[Categoria:Califat abbàssida]]