Diferència entre revisions de la pàgina «Al-Amín (abbàssida)»

cap resum d'edició
Mort Harun a Tus ([[Mashad]]) el [[24 de març]] del [[809]], Al-Amín fou reconegut com a califa a [[Bagdad]] i Al-Mamun va anar immediatament al [[Khurasan]] que li havia estat assignat i es va establir a [[Merv]]. Un revolta [[kharigita]] a [[Sistan]] i [[Kirman]], dirigida per Hamza, fou sufocada pels governadors d'aquestes províncies.
 
El [[810]] Al-Amín va introduir a la ''khutba'' el nom del seu fill [[al-Natik bi-l-Hakk|Mussa]] (al-Natik bi-l-Hakk) després del seu, en lloc del segon hereu Al-Mamun. Al-Amín tenia el suport del visir [[Al-Fadl ibn ar-Rabí]], mentre que Al-Mamun va acabar obtenint el suport de [[Fadl ibn Sahl]], futur visir. Al-Amín va tractar per tots els mitjans diplomàtics de modificar l'orde successori establert pel pare però Al-Mamun va refusar amb fermesa però amb prudència. Al final del [[810]], violant les "Actes de la Meca", Al-Amin va fer nomenar al seu fill Mussa com a hereu per davant d'Al-Mamun i d'un tercer germà preferent, Qàssim —el futur [[Al-Mútassim]]— que havia rebut els governs d'[[Armènia]], [[Geòrgia]] i el [[Diyar Bakr]] (com a simple governador d'Al-Amín); Al-Mamun fou declarat rebel i es va enviar (març del [[811]]) una expedició al Khurasan dirigida per [[Alí ibn Issa ibn Mahan]]. Al-Mamun va designar comandant de les seves forces al general [[Tàhir ibn al-Hussayn]]. Les forces d'aquest van obtenir una decisiva victòria sobre les d'Alí ibn Issa a la [[batalla de Rayy]] el [[1 de maig]] del [[811]].<ref>Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854, p. 51</ref> Un segon exèrcit enviat sota la direcció d'[[Abd-ar-Rahman ibn Jabala al-Abnawí]] fou altre cop derrotat per Tàhir, i tot el [[Djibal|Jibal]] (Iran occidental) va quedar en poder d'Al-Mamun.
 
Al-Mamun fou declarat rebel i [[Guerra civil dels abbàsides|es va enviar]] (març del [[811]]) una expedició al Khurasan dirigida per [[Alí ibn Issa ibn Mahan]]. Al-Mamun va designar comandant de les seves forces al general [[Tàhir ibn al-Hussayn]]. Les forces d'aquest van obtenir una decisiva victòria sobre les d'Alí ibn Issa a la [[batalla de Rayy]] el [[1 de maig]] del [[811]].<ref>Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854, p. 51</ref> Un segon exèrcit enviat sota la direcció d'[[Abd-ar-Rahman ibn Jabala al-Abnawí]] fou altre cop derrotat per Tàhir, i tot el [[Djibal|Jibal]] (Iran occidental) va quedar en poder d'Al-Mamun.
 
Al-Amín va intentar mobilitzar al seu favor a les tribus àrabs de Síria, però van esclatar greus desordres a Síria i va caldre enviar a [[Abd-al-Màlik ibn Sàlih]], amb el càrrec de governador (fins aleshores era el governador del territori fronterer dels [[Awasim]]) per restaurar l'ordre, i en les lluites va morir Abd-al-Màlik. Al-Amín va enviar aleshores a [[Àhmad ibn Mazyad]] i [[Abd-Al·lah ibn Humayd]] cap a l'orient, cadascun amb un exèrcit ([[al-Tabari]] diu que amb 20.000 homes cadascun), però Tàhir va enviar agents a sembrar la discòrdia i els dos exèrcits es van enfrontar un contra l'altra. El març del [[812]] un cop d'estat dirigit per [[Hussayn ibn Alí ibn Issa]], fill del general derrotat el 811 a Rayy, va deposar a Al-Amín i va proclamar a Al-Mamun, però el contracop va derrotar els rebels i Hussayn va morir.
104.889

modificacions