Retardant de flama: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'oxígen' per 'oxigen' |
|||
Línia 14:
==Història==
Durant les últimes dècades, la substitució de materiales convencionals per [[polímers]]sintètics ha augmentat molt degut a la versatilitat, baixa [[densitat]] i millors propietats d’aquests últims. Encara que aquests polímers sintètics han sigut ampliament acceptats en multitud d’aplicacions, la majoria d’ells són extremadament inflamables i en presència d’una font de calor i d’[[
Les primeres estratègies que es van portar a terme per a dotar els materials de propietats retardants de flama daten del segle V a.c. En aquesta època els [[egipcis]] impregnaven la fusta i altres materials de construcció [[sulfat]] d’alumini i de potasi amb la finalitat de reduir la seva inflamabilitat. Tots els mètodes posteriors es van basar en estratègies similars d’impregnació o recubrimient de materials naturals. Com exemple, a finals del segle XVIII i principis del XIX, es van realitzar estudis per [[Gay-Lussac]], que descriuen com conferir propietats retardants de flama a materials tèxtils mitjançant tractaments amb [[fosfat]] d’amoni, [[clorur]] d’amoni i [[bòrax]], productes que encara avui en dia s’apliquen a materials cel∙lulòsics.
| |||