Jacques Maritain: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 7:
La base del pensament de Maritain és [[Aristòtil|aristotèlica]], especialment [[tomista]] i influenciada pels comentaristes tomistes, especialment per Joan de St.Tomàs. La [[filosofia]] de Maritain es basa en l'opinió que la [[metafísica]] és anterior a [[epistemologia|l'epistemologia]]. En primer lloc, l'ésser és conegut per l'abstracció reflexiva de l'experiència sensorial. Hom experimenta un ésser particular, per exemple, una tassa, un gos, etc i per mitjà de la reflexió en la sentència, per exemple, "Aquest és un gos", es reconeix que l'objecte en qüestió és un [[ens]]. En segon lloc, a la llum d'aconseguir que es reflex a través de l'aprehensió d'un sentit, l'experiència pot arribar al que Maritain anomena "una intuïció de l'ésser". Per Maritain aquest és el punt de partida de la [[metafísica]].
Tenint en compte aquesta prioritat donada a la [[metafísica]], Maritain defensa una [[epistemologia]] que ell anomena "realisme crític". L’epistemologia de Maritain no és "crítica" en el sentit de [[Kant]], que sostenia que només podia saber res després de dur a terme una crítica en profunditat d'una de les habilitats cognitives. Més aviat, és molt important en el sentit que no és un [[realisme]] ingenu o no-filosòfic, sinó que es defensa per mitjà de la [[raó]]. Contra el projecte crític de [[Kant]], Maritain sosté que [[epistemologia|l'epistemologia]] és reflexiva, només es pot defensar una teoria del [[coneixement]] a la llum dels coneixements que ja s’han assolit. En conseqüència, la qüestió fonamental no és la qüestió plantejada per la filosofia moderna:''Com es passa del que es percep al que és?''. En contrast, [[idealisme|l’idealisme]] acaba inevitablement en contradicció, ja que no reconeix la validesa universal dels principis bàsics de la [[identitat]], [[contradicció]], i la [[fermesa]]. Aquests es limita a les lleis del pensament o del [[llenguatge]], però no de [[ésser|l'ésser]], que obre el camí a les contradiccions que es crea una instància en la realitat.
Al 1910, Jacques Maritain va completar la seva primera contribució a la filosofia moderna, amb la prublicació d’un article titulat "La raó i la ciència moderna", publicat a la Revue de Philosophie. En aquest, advertia que la ciència s'estava convertint en una divinitat, i la seva metodologia usurpava el paper de la raó i la filosofia
| |||