Llàtzer el leprós: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 30:
 
L'''[[Evangeli segons Lluc]]'' diu:
<cite>{{cita|«Hi havia un home ric, que vestia porpra i pells i tots els d<onlyinclude></onlyinclude>iesdies feia banquets sumptuosos.{{}} Un pidolaire, Llàtzer de nom, jeia cada dia a la seva porta, cobert de nafres, desitjós de poder treure's la gana amb el que queia de la taula del ric [...]»|(Lluc, 16,19-31)}}</cite>
 
A l'Evangeli de Lluc, 16:19–31, Jesús parla de Llàtzer, un pidolaire leprós que s'estava a la porta de la casa d'un home molt ric (la tradició posterior li va donar el nom d'Epuló o Dives (''Riquesa'')), que tot i la seva riquesa, mai no donava res a Llàtzer. Tots dos van morir i el pobre va rebre al Cel la seva recompensa, tenint un lloc al banquet de l'Eternitat, mentre que el ric va ser castigat i només podia amortir el seu turment de foc amb l'aigua que li donava Llàtzer.
<gallery>
Fitxer:TaullLlatzer.jpg|Fresc a [[Sant Climent de Taüll]], s. XI (Barcelona, [[MNAC]])