Exceptuant les ciutats de la costa d'[[Anatòlia]], Grècia presentava unes condicions naturals relativament homogènies. Les muntanyes ocupaven el 80 per cent de l'espai disponible, i formaven part del seu territori un 90 per cent de les illes del [[mar Egeu]]. Això va reduir de forma significativa l'espai disponible per a l'agricultura i la cria d'animals. L'únic sòl que quedava disponible era de pobre qualitat, sec i dur. Només uns pocs terrenys com els de [[Messènia]] es van considerar fèrtils.
El [[clima mediterrani]] es caracteritza per presentar dues estacions: una seca i calorosa, des de l'abril fins al setembre, en què les conques dels rius tendeixen a assecar-se, i una segona que és humida i està marcada per violentes tempestes de pluja que porten els vents de l'oest, amb temperatures mitjanes que impedeixen la formació de [[gebre]]. Hi ha varietats dins d'aquest clima general. Per exemple, a les muntanyes els hiverns són més rigorosos i la [[neu]] abundant. A l'[[Àtica]], les [[Cíclades]], el sud del [[Peloponès]] i [[Creta]], el clima és més àrid que a la resta de Grècia.
