Fatalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: eo:Fatalismo
m Robot posa l'article correcte a l'existència
Línia 27:
La universalitat del destí no exclou l'acció humana, sinó que la integra en el si de les seues causalitats. Entrellaçament universal de les causes, el ''fatum stoicum'' coordina en efecte dos tipus de causes, « auxiliars i pròximes» (és a dir, procatàrtiques) i « perfectes i principals » (és a dir, sintètiques synectiques) en una unitat de sistema.
 
Les ''causes procatàrtiques'' designen el conjunt de factors extrínsecs, les circumstàncies i esdeveniments que afecten el ser humà: representen la determinació fatal de la l'[[existència]], la part de necessitat a què s'ha de resignar. Però si estes causes externes obliguen al ser humà a reaccionar i prendre postura, elles no determinen la naturalesa de la seua reacció, que depén de factors intrínsecs: l'espontaneïtat del seu caràcter actuaria a títol de ''causa sintètica'', « perfecta i principal ».
 
En el ''Tractat del destí'' de Ciceró, Chrisipo il·lustra esta distinció per mitjà d'un exemple pres de la [[física]]: el [[con]] i el [[cilindre]]. Estos sòlids, al ser impulsats per una mateixa força descriuran trajectòries diferents, un fent remolins, l'altre rodant. El colp extern determina al cos a posar-se en moviment, però no la naturalesa del seu moviment, que depén de la forma constitutiva de la seua essència.