Julien Offray de La Mettrie: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot modifica: zh:朱利安·奥弗雷·拉·美特利
m Robot posa l'article correcte a l'única
Línia 6:
Durant unes febres va fer unes observacions en la seva pròpia persona sobre l'acció del pols accelerat en el pensament, el que el va portar a concloure que els fenomens físics eren els mateixos tant en el cervell com en el sistema nerviós. Aquesta conclusió la va elaborar en un dels seus primers escrits filosòfics, la ''Historia natural de l'ànima'' (1745). Dita obra, va tenir tal impacte en la seva publicació que La Mettrie va haver de refugiar-se a Leiden, on va desenvolupar les seves teories de forma força original i d'una manera més completa i atrevida, en el que serien les seves següents obres titulades: l'"Home màquina" i l'"Home planta", ambdós tractats eminentment materialistes.
 
L'ètica d'aquests principis va ser treballada en el ''Discurs sobre la felicitat'' i en ''L'art de Gaudir o L' escola de la Voluptuositat'', on proposa que el final de la vida es trobi en els plaers dels sentits, i que la virtut pot reduir-se a amor propi. L'ateisme és la l'única manera d'assegurar la felicitat del món, que ha fet que sigui impossible per les guerres dels teòlegs, sota l'excusa d'una "ànima" inexistent. Quan la mort arriba, la "farsa s'acaba" (''la farce est jouée''), de manera que hem de prendre el plaer mentre puguem. Tant forta va ser la reacció contra La Mettrie i el seu pensament, que aquest es va veure obligat a sortir dels Països Baixos, per anar a viure a Berlín, on Frederic el Gran no només li va permetre continuar exercint la seva pràctica mèdica, sinó que a més a més el va titular lector de la cort. Allà va ser on La Mettrie va escriure el seu principal llibre el ''Discurs sobre la felicitat'' (1748), que li va valer el rebuig dels liders de la Il.lustració com [[Voltaire]], [[Diderot]], i [[Paul Henri Dietrich|D'Holbach]].
 
== Mort ==