Interaccionisme simbòlic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'única
Línia 39:
Blumer s’oposava a qualsevol teoria psicològica que ignorés el procés mitjançant el qual l’actor construeix significat. També s’oposava a les perspectives sociològiques que veien la conducta individual modelada exclusivament per forces externes. Llavors no recolza a les teories que no tenen en compte el significat com a factor determinant de la conducta humana, bé perquè l´introdueixen com a part dels factors psicològics o sociològics, o perquè el consideren un element neutral i no rellevant.
 
Va plantejar, a partir d’aquesta base, que la investigació qualitativa era la l'única forma real d’entendre com la gent percep, entén i interpreta el món. Només a través d’un estret contacte i amb interacció directa amb les persones, fins d’un context d’investigació naturalística i d’anàlisi inductiu, podrà l’interaccionisme simbòlic entendre el món simbòlic de la gent que està essent objecte d’estudi.
 
Els mètodes de l’interaccionisme simbòlic també emfasitzen la importància de posar atenció a la forma en què les interaccions particulars donen lloc a enteniments simbòlics. Emfasitza que la societat ha de ser estudiada a partir de perspectives particulars, pròpies dels membres de la societat. La idea és estudiar la vida social, com aquesta és concebuda pels membres que la formen, al mateix temps que es refusa qualsevol intent de forçar l’enteniment de la realitat social a través de l’ús de models teòrics predeterminats.