Risc moral: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguación asistida: Banc - Cambiando enlace(s) para banc (empresa) |
m Robot posa l'article correcte a l'aristocràcia |
||
Línia 8:
D'acord a estudis efectuats en [[Anglaterra]],<ref>Por ejemplo: Dembe, Allard E. and Boden, Leslie I. (2000). [http://baywood.metapress.com/link.asp?id=1gu8eqn802j62rxk "Moral Hazard: A Question of Morality?"] New Solutions 2000 10(3). 257-279 </ref> el terme estava ja en ús en eixe país, en els 1600, en empreses d'assegurances, amb un sentit de ser el risc que aqueixes empreses assumien al no poder saber les veritables intencions de qui prenien un segur. En aqueix context, es pot dir que "risc moral" significa el risc derivat de la [[subjectivitat]], del fet que no podem conèixer les veritables intencions d'uns altres.
El concepte va ser estés per [[Edmund Burke]], qui ho utilitze com un dels seus arguments contra la introducció de formes de [[democràcia]] [[república]]na durant la [[Revolució francesa]]. Per a Burke el risc és el d'actuar sense responsabilitat al que els polítics estan exposats quan prenen decisions que no els afecten, específicament, el risc que corrien qui prengueren decisions que van afectar a totes les "formes de propietat" (per exemple, la [[monarquia]] o
[[Adam Smith]] va ser potser el primer que va començar a utilitzar el concepte per a aplicar-lo generalment a l'economia, específicament a les societats per accions: "[...] la major part d'aquests accionistes [...] no s'interessen en els seus assumptes i estan satisfets amb rebre el dividend semestral o anual que els directius consideren convenient pagar-los. Aquesta absència total d'inconvenients i riscos, més enllà d'una suma molt limitada, anima a moltes persones a tornar-se empresaris en una societat per accions, persones que en cap cas arriscarien la seua fortuna en una societat particular [...] Ara bé, no és raonable esperar que els directius d'aquestes companyies, al manejar molt més diners d'altres persones que d'ells mateixos, ho vigilen amb el mateix ansiosa cura amb el qual freqüentment vigilen el seu els socis d'una empresa particular [...] En conseqüència, el maneig dels negocis d'aqueixes companyies sempre està caracteritzat en alguna mesura per la negligència i la prodigalitat."<ref> Adam Smith: La Riqueza de las Naciones, [1776], Madrid, Alianza Editorial,1994. </ref>
| |||