Obre el menú principal

Canvis

 
Va escriure les seves primeres cançons als 14 anys. Totes les seves obres posteriors foren elaborades en llargs períodes, abans deixar-les en la seva forma definitiva. Citem: ''Primera simfonia'' ([[1898]]); ''[[Segona simfonia]]'' ([[1897]]-[[1902]]); ''Cartons or Take Offs'' ([[1898]]-[[1907]]); ''Ragtime dances'' ([[1900]]-[[1911]]); ''Tercera simfonia'' ([[1904]]-1911), ''Firemen's parade on Main Street'' ([[1912]]); tres ''Obertures'' ([[1901]]-12), la peça simfònica ''Holidays'' ([[1913]]), ''Sonata'' per a piano, subtitulada ''Concord'', estrenada el [[1938]] per [[Ralph Kirkpatrick]], ''Massachusetts, 1840-1860'' ([[1909]]-[[1915]]), ''Fast Slow and Fast'', ''Tone Roads'', per a orquestra de cambra (1911-15); quatre ''Sonates'' per a violí i piano ([[1903]]-16), ''Quarta simfonia'' ([[1910]]-16); ''Esquilo'' i ''Sófocles'', per a cant, quartet de corda i piano (1922); dos quartets de corda, més d'un centenar de cançons i algunes peces en quarts de to, per a dos pianos. La seva ''Segona simfonia'', no s'estrenà fins el [[1951]] i la ''Tercera fins'' el [[1945]].
 
== Molts anys ignorat ==
Durant la primera meitat del segle XX, la música d'Ives era pràcticament desconeguda i no s'interpretava. Malgrat que una interpretació, organitzada el [[1939]], de la seva extraordinària [[sonata]] per a [[piano]] rescatà el seu nom de l'oblit total, degut a l'aïllament absolut en el que va viure els seus últims 15 anys, fou quasi impossible pels intèrprets interessats tenir accés a la música que mai havia estat tocada. Amb excepció d'una interpretació de dos moviments de [[Tres llocs d'Anglaterra]] per la Filharmònica de [[Los Ángeles]] el [[1932]], cap orquestra important interpretà música d'Ives fins el [[1948]]. Aquest any, ''Tres llocs'' fou presentada per la Simfònica de [[Boston]].
 
Ives té el doble mèrit de ser com un predecessor de [[Stravinsky]] i de [[Schönberg]] i d'ésser-ho malgrat el seu aïllament. Si les obres d'aquests últims produïen escàndols generals, no deixaven, al cap i a la fi, de trobar eco en algun lloc, cosa que no succeïa en el món en que va viure Ives. A tot això i contribuïa, a més, la seva voluntària renúncia a manifestar-se o a prosseguir, davant la incomprensió general.
53.133

modificacions