Pere Pascual i de Sans: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Pere Pascual i de Sants''' (Sevilla, 1934Barcelona, 2006) fou un físic català, fill del químic Josep Pascual i Vila, catedràtic d...».
 
Cap resum de modificació
Línia 3:
Començà sent professor agregat a la [[Universitat de Barcelona]] i a la [[Universitat Complutense de Madrid]] i també com a investigador de la Junta d'Energia Nuclear. Marxà dos anys com a becari i com a investigador associat a l'Institut [[Enrico Fermi|Fermi]] de la [[Universitat de Chicago]]. El 1963 fou nomenat catedràtic de física matemàtica a la [[Universitat de València]], alhora que col·laborava també com a científic convidat amb el [[Organització Europea per a la Recerca Nuclear|CERN]]. Se'l considera el fundador de l'escola valenciana de Física Teòrica.
 
El 1971 tornà a la [[Universitat de Barcelona]], on ocupà successivament les càtedres de Mecànica Teòrica, Física General i Física Teòrica. Fou una dels primers en organitzar cursos de doctorat en català. El 1986 va rebre el Premi d'Investigació Ramón y Cajal i ella [[Medalla Narcís Monturiol]] per les seves investigacions sobre múltiples aspectes fenomenològics de les partícules elementals, sobre interaccions dèbils i simètriques, i per la seva contribució pel que fa a les regles de suma en la [[cronodinàmica]]. El 1987 fou investit doctor honoris causa per la [[Universitat de València]]. El 1988 fou nomenat assessor de la Secretaria d'Estat per a Universitats i Investigació. També fou consultor científic d'[[Iberdrola]], Medalla al Mèrit Científic de la [[Fundació Catalana per la Recerca]] i membre de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]].
 
{{esborrany}}