Diferència entre revisions de la pàgina «Ratolí de laboratori»

m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
El '''ratolí de laboratori''' és un [[rosegador]], usualment de la [[espècie]] ''[[Mus musculus]]'', que s'utilitza en l' [[Investigació|investigació científica]]. El seu [[cariotip]] està compost per 40 [[cromosoma|cromosomes]]<ref>{{cita web |*url=http://www.ensembl.org/mus_musculus/location/genome |títol= *Karyotype. *Whole *Genome |*fechaacceso=20 de gener de 2011 |autor= |data= |obra= |idioma=anglès |cita= }}</ref> i solen ser albins.
 
Per a cada experiment s'escullen ratolins de [[laboratori]] que pertanyin a un mateix [[cep]] pur o endogàmic. Els individus d'un mateix cep porten els mateixos gens, per la qual cosa es facilita la comparació dels efectes dels diferents tractaments experimentals ([[fàrmacs]], entorn físic, etc.), sense que es produeixi confusió a causa de les diferències genètiques. El cep més utilitzat ha estat la BALB/c (ratolí albí), encara que existeixen altres disponibles(C57 BL/6), especialment des del desenvolupament de tècniques de manipulació de gens que han proveït una gran quantitat de ceps amb modificacions genètiques particulars.<ref>Meraz Ríos Marco Antonio i Sánchez Torres Carmen, ''Animals modificats genèticament: L'eina del futur''</ref>.
 
Algunes investigacions particulars poden requerir d'una espècie de ratolí diferent a ''Mus musculus''. Per exemple, en 2004, investigadors de la Universitat de [[Emory]] van utilitzar ratolins de les prades (''[[Microtus ochrogaster]]'') i ratolins dels [[pantà]]ns (''[[Microtus pennsylvanicus]]'') per estudiar un [[gen]] relacionat amb el comportament monògam.
Els ratolins tenen un genoma agrupat en 20 parells de [[cromosomes]], mentre que els éssers humans tenen 23. Els genomes dels humans i els ratolins de laboratori són molt similars; el genoma dels humans posseeix 2.900 milions de parells de bases, mentre que el del ratolí conté al voltant de 2.600 milions.
 
El mapatge genètic ha posat en evidència que alguns gens que es troben en un mateix [[cromosoma]] humà estan situats en diferents cromosomes en els ratolins. Per exemple, en el cromosoma 12 dels éssers humans es troben agrupats els gens GADP, TPI, LDHB, KRAS2, INT1, GL1 i LALB, mentre que en el ratolí aquests gens es troben repartits en els cromosomes 6, 15, 10 i 4. Aquests mateixos gens es troben en un mateix cromosoma en els gats (cromosoma B4) i en les vaques (cromosoma 5), la qual cosa indica que els avantpassats dels ratolins van divergir del llinatge que desembocaria en l'home abans que els llinatges dels [[artiodàctils]] (grup al que pertany la [[vaca]]) i el dels [[carnívors]] (grup al que pertany el [[gat]]). El cromosoma 7 humà posseeix homologies en set cromosomes diferents de ''[[Mus musculus]]''. El cromosoma 11 del ratolí té homologies en almenys sis cromosomes humans.<ref>Ruiz García, Manuel; Álvarez, Diana (2002). Evolució comparada de genomes animals i la seva relació amb el genoma humà (cap. 6). En ''El genoma humà''. Editorial Panamericana. Bogotà, Colòmbia</ref>.
 
La semblança genètica entre les dues espècies permet comparar els gens gairebé directament, i permet als científics trobar els mateixos gens en humans per decodificar les rutes i mecanismes de les malalties humanes, perquè els ratolins també poden desenvolupar-les. Per exemple, la [[mutació]] [[murina]] relacionada amb la [[obesitat]] (''Magohany'') és homòloga al [[gen]] ''attractrin'', el qual guarda informació per fer una [[glicoproteïna]] i es relaciona amb la [[obesitat]] en els éssers humans.
1.335.693

modificacions