Durant les últimes dècades i especialment des dels [[dècada del 1990|anys 90]], les tecnologies de comunicació per text inventades a Occident han incrementat molt la seva presència al [[món àrab]]: [[ordinador personal|ordinadors personals]], lael [[World Wide Web]], el [[correu electrònic]], els [[BBS]], l'[[IRC]], la [[missatgeria instantània]] i els missatges curts dels telèfons mòbils. La majoria d'aquestes tecnologies originalment només es podien utilitzar amb l'[[alfabet llatí]], i alguna d'elles encara no té l'[[alfabet àrab]] com a característica opcional. En conseqüència, els usuaris de llengua àrab es comunicaven amb aquestes tecnologies amb una transliteració del text àrab a l'[[anglès]], utilitzant l'alfabet llatí. Per fer servir les lletres àrabs que no tenen un equivalent fonètic aproximat en l'alfabet llatí, s'utilitzen els números i altres caràcters. Per exemple, el número "3" s'utilitza per representar la lletra àrab "ع" ("ayn").
