Ramazanoğulları: diferència entre les revisions

Els '''Ramazànides''', en turc ''''Ramazanoğulları''', formen una dinastia [[turcman]] del [[beyliks Turcs d'Anatòlia|període dels beylicats]] a [[Anatòlia]] (1378-1608). Va estendré el seu poder per l'antiga [[Cilícia]] en torn a [[Adana]] i [[Tars (Turquia)|Tars]]<ref>Janine i Dominique Sourdel, ''Dictionnaire historique de l’islam'', ISBN 978-2-130-54536-1, 2004, capítol Ramazanides o Ramazanoğulları, 1379-1510. De 1510 a 1608, el principat fou vassall dels otomans.</Ref>. Ramazan, l'epònim de la dinastia era d'origen [[oghuz]], però el primer a regnar efectivament a [[Cilícia]] amb Adana per a capital fou el seu fill İbrahim I. Aquest darrer va ajudar als [[Beylik de Karaman-oğlu|Karamànides]] i els [[Dhu l-Kadr|Dulkadírides]] a combatre als [[mamelucs]]. La posició dels Ramazànides oscil·larà entre el suport als mamelucs i el dels karamànides amb una tendència a ser més aviat del costat mameluc. Llavors, formen un estat tampó entre els [[imperi Otomà|otomans]] i els mamelucs. El 1516, el sultà otomà [[Selim I]] es va posar en campanya per combatre als mamelucs a [[Síria]]. Els Ramazànides s van haver de sotmetre a la sobirania feudal otomana, però continuaren sent governadors des de Adana fins a 1608. La regió fou llavors una província de l'imperi otomà amb un governador designat per Istanbul.<ref>{{en}} ''The New Islamic Dynasties : A Chronological and Genealogical Manual'' per Clifford Edmund Bosworth, Edinburgh University Press, 2004, ISBN 9780748621378, capítol "The Ramaḍān oghullari", en línia a [http://books.google.com/books?id=mKpz_2CkoWEC&pg=PA237]</ref>.

El [[regne d'Armènia Menor]] era un petit estat fundat en [[Cilícia]], al sud-est d'[[Anatòlia]], per refugiats armenis fugint de la invasió [[imperi Seljúcida|seljúcida]] d'[[Armènia]]. Aquest petit regne va restar enclavat a l'imperi seljúcida a la frontera oriental del [[soldanat Seljúcida de Rüm]] fins a la seva desaparició el 1307. Va fer front llavors als primers beylicats d'Anatolie. Quan el beg dels [[Karaman-oğlu]] Hacı Sûfi Burhâneddin Musa Bey (1352-1356) tornà del seu pelegrinatge a [[la Meca]] sota la protecció del sultà mameluc [[An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun|An-nâsir Muhammad Ben Qalâ'ûn]], partidaris del rei de [[Regne d'Armènia Menor|la Petita Armènia]] intentaren fer-lo presoner. Els mamelucs van castigar aquesta temptativa amb el saqueig de [[Cilícia]].<ref name="singh-481">{{en}} F. Sümer a [http://books.google.fr/books?id=Qqwv7cm80NIC&pg=PA481]</ref>. A la fi del segle XIV, la Petita Armènia fou envaïda pels mamelucs. La caiguda de [[Sis]] (actualment [[Kozan]] l'abril del [[1375]], posa final al regne. El seu darrer sobirà, [[Lleó VI d'Armènia]] fou capturat i empresonat al Caire, i després alliberat contra rescat; morí a l'exili a [[París]] el [[1393]], després d'haver cridat vanament a una nova croada. Els mamelucs havien conquerit la Cilícia, però van ser incapaços de mantenir-s'hi. Les tribus turques (i dins d'aquestes el clan dels ramazànides) aprofitaren per instal·lar-se en la regió.

El 1378, Ramazan va morir i el seu fill Sârimeddin <ref>'''Sârimeddin''' en àrab: ṣārim al-dīn صارم الدين, ''rigor de la religió'' .</Ref> İbrahim el va succeir. Prengué Adana i en va fer la seva capital el 1381. Va ajudar als [[Beylik de Karaman-oğlu|karamànides]] i els [[Dhu l-Kadr|dulkadírides]] en els seus combats contra els mamelucs. És en el transcurs d'aquests combats que va morir el 1383.<ref name="ozturkler" />.

Şihabeddin<ref>'''Şihabeddin''' en arabe : šihāb al-dīn, شهاب الدين, ''éstrella de la religió'' .</Ref> Ahmed era el germà d'İbrahim I i el va succeir, tenint un llarg regnat de 33 anys. Contràriament al seu germà, fou més aviat favorable als mamelucs. Els otomans foren vençuts per Tamerlà (1402) i els mamelucs semblaven més en posició de defensar el principat. El 1410, Ahmed va fer un viatge al [[El Caire|Caire]].<ref name="ozturkler" />.

Va morir el 1416. Deixà suposadament tres fills İbrahim, Hamza i Mehmed, que es disputaren el tron. El tercer fill Mehmed, no se sap del cert si era fill d'Ahmed.<ref name="ozturkler" />.

İbrahim va agafar el títol del seu avi: Sârimeddin. Era el gendre del karamànide [[Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey]] (Gıyâseddin) (1402-1419).<ref name="sumer-484"> F. Sümer a [http://books.google.fr/books?id=Qqwv7cm80NIC&pg=PA48]</ref>. Va ocupar el càrrec de beg a [[Tars (Turquia)|Tars]] de 1416 a 1418.<ref name="ozturkler" />. El sultà mameluc [[Al-Muàyyad Xaykh]] va sortir d'Egipte cap a Anatòlia. Els karamànides es replegaren a les muntanyes deixant İbrahim tot sol. El karamànida Nâsreddin II Mehmed fou capturat pels mamelucs i portat a Egipte. El 1418, İbrahim fou desposat i reemplaçat pel seu germà İzzeddin<ref>'''İzzeddin''' en àrab: ʿizz al-dīn, عز الدين}}, ''esplendor de la religió''.</ref> Hamza. İbrahim

fou executat al Caire el 15 de desembre de 1427. Hamza fou tanmateix mort el 1429. Mehmed, el suposat tercer fill d'Ahmed, va regnar llavors fins a 1435.<ref name="ozturkler" />.

Eylük va succeeir al seu pare Mehmed. Morí assassinat.<ref name="ozturkler" />. El va succeir Dündar (potser fill d'Eylük). El principat veí dels [[Dhu l-Kadr|fulkadírides]], coneixia un període d'inestabilitat. Després de l'assassinat de Malik Arslan (1466), es van enfrontar els seus dos germans més joves [[Shah Budak|Şahbudak]] i [[Shah Suvar|Şehsuvar]], que aspiren tots dos al tron. Şehsuvar tenia el suport del sultà otomà [[Mehmet II]], mentre que llavors que Şahbudak a la preferència del sultà mameluc [[Qàït-bay|Qaitbay]].<ref name="stavrides">{{en}} ''The Sultan of Vezirs : The Life and Times of the Ottoman Grand Vezir Mahmud Pasha Angelovic (1453-1474)'' per Theoharis Stavrides; Leiden, 2001, ISBN 978-900412106-5 a [http://books.google.fr/books?id=ptXG0uA70lAC&pg=PA342]</ref>. Dündar va donar suport a [[Shah Suvar|Şehsuvar]] i van cridar en la seva ajuda als otomans per protegir-se d'una invasió mameluca en favor de [[Shah Budak|Şahbudak]].<ref>''Les Ottomans en Egypte : historiens et conquérants au siecle XVI'' per Benjamin Lellouch, Peeters Publishers, 2006, ISBN 978-904291770-5 a [http://books.google.fr/books?id=JHhLTob4KjwC&pg=PA21]</ref>.

Els dos fills de Davud, de noms Garseddin<ref>'''Garseddin''' en àrab: Ghars al-dīn, غرس الدين, ''implantador de la religió''.</ref> Halil, i Mahmud els que van ocupar el tron posteriorment .<ref name="ozturkler" />. Halil va morir en combat l'agost del 1510 segons acredita una inscripció funerària a Adana.