Diferència entre revisions de la pàgina «Darrera defensa»

308 octets eliminats ,  fa 8 anys
m
referència duplicada
m (referència duplicada)
{{cite book |first=Stanley |last=Sandler |year=2002 |title=Ground warfare: An International Encyclopedia|volume=1 |series=International warfare encyclopedias from ABC-CLIO |edition=illustrated |publisher=ABC-CLIO |isbn=576073440|pages=[http://books.google.com/books?id=L_xxOM85bD8C&lpg=PP1&pg=PA506#v=onepage&q&f=false 506,507]}}</ref> al final de la [[Batalla de Little Big Horn]], essent un cas excepcional el de la [[Batalla de Rorke's Drift]].
 
La darrera defensa s'ha usat habitualment com a [[tàctica militar|tàctica]] d'últim recurs quan una unitat militar es troba en una situació desesperada i es designa un petit cos per a cobrir la retirada de la resta de les tropes. Altres vegades sorgeix com a part d'una [[estratègia]] quan els defensors consideren que el seu sacrifici és essencial per a que la resta de l'exèrcit assoleixi la victòria final en una batalla o en campanya militar, com en el cas de la darrera defensa a la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Batalla de les Termòpiles]]<ref name="rollin">{{cite book |first=Charles |last=Rollin |year=1804 |title=The ancient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians, Medes and Persians, Macedonians, and Grecians |volume=3 |edition=10 |publisher=Printed for W. J. & J. Richardson |page=[http://books.google.com/books?id=on8TAAAAYAAJ&pg=PA34#v=onepage&q&f=false 34]}}</ref> durant la [[Guerres Mèdiques|Segona Guerra Mèdica]]. Finalment també pot donar-se una darrera defensa per consideracions morals, quan els combatents arriben a la conclusió que continuar defensant-se desesperadament és millor opció que no pas entregar-se o rendir-se per raons morals com en el cas del [[setge d'El Álamo]] o la [[batalla de Berlín]], que acabaren amb la subsegüent i inevitable derrota militar per l'aclaparadora inferioritat numèrica.
 
==Darrera defensa com a tàctica de cobertura i com a plantejament estratègic==
També es pot donar una darrera defensa quan tota una unitat no troba una escapatòria possible per causa de la geografia circumdant o la impossibilitat de rebre cobertura enmig d'una batalla, resultant en què mantenir la defensa és l'única opció viable donat que l'alternativa suposaria la destrucció total de la unitat; aquesta situació és la que es trobà la infanteria reialista anglesa a [[Wadborough Hill]], quan durant la retirada de la [[Batalla de Naseby]] ([[1645]], [[Guerra Civil Anglesa]]) plamtà una desesperada darrera defensa.<ref>David Plant [http://www.british-civil-wars.co.uk/military/1645-leicester-naseby.htm 1645: The Storming of Leicester and the Battle of Naseby], [http://www.british-civil-wars.co.uk/index.htm www.british-civil-wars.co.uk], Retrieved 2009-05-24</ref><ref>Martin Marix Evans, Graham Turner. ''Naseby 1645: The Triumph of the New Model Army'',, Osprey Publishing, 2007 ISBN 1846030781, 9781846030789. [http://books.google.co.uk/books?id=sqb5ueIj5UsC&pg=PA76&dq=Wadborough+Hill++%22last+stand%22&lr= p. 76]</ref>
 
La darrera defensa també es pot plantejar en termes estratègics quan els defensors consideren que el seu sacrifici és essencial per a que la resta de l'exèrcit assoleixi la victòria final en una batalla o en campanya militar, com en el cas de la darrera defensa a la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Batalla de les Termòpiles]]<ref>{{cite book |firstname=Charles |last=Rollin |year=1804 |title=The ancient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians, Medes and Persians, Macedonians, and Grecians |volume=3 |edition=10 |publisher=Printed for W. J. & J. Richardson |page=[http://books.google.com/books?id=on8TAAAAYAAJ&pg=PA34#v=onepage&q&f=false 34]}}<"rollin"/ref> durant la [[Guerres Mèdiques|Segona Guerra Mèdica]].
 
==Darrera defensa com a deure moral==
El concepte també s'ha utilitzat per descriure el to de la darrera batalla d'una guerra, quan les tropes que de l'exèrcit que inexorablement serà finalment [[derrota militar|derrotat]] consideren que és el seu deure no rendir-se i continuar lluitant mantenint una defensa desesperada encara que no tingui cap lògica militar. Així procedí l'exèrcit realista al final de la [[Guerra Civil Anglesa]] a la [[Batalla de Stow-on-the-Wold]],<ref>Sidney Low,''et al.'', ''The dictionary of English history'', Cassell and company, 1928. "At the battle of Naseby [[Jacob Astley, 1st Baron Astley of Reading|Astley]] commanded the infantry, and in 1646 he made a last stand at Stow-on-the-Wold against the Parliament."</ref> al [[setge de Baler]] -els últims de Filipines- al final de la [[Guerra Hispano-estatunidenca]], o a la [[batalla de Berlín]] al final de la [[Segona Guerra Mundial]]. D'altres vegades es donen darreres defenses quan encara que no es tracti del final de la guerra, la unitat considera que ha de continuar la defensa encara que no tingui cap possibilitat d'evitar la [[derrota militar|derrota]] a fi de mantenir el prestigi del cos militar al qual pertany; tal fou el cas de la [[Batalla de les Illes Wake]] ([[1941]]) on un destacament format majoritàriament pel [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica]] presentà una darrera defensa de les [[Illes Wake]] davant un desembarcament amfibi japonès molt més nombrós; finalment, dels prop de 600 militares (dels quals 449 marines) i 1.146 civils que defensaren l'illa, 120 foren morts, 49 quedaren ferits, 2 desaparegueren i 1.537 quedaren com a presoners de guerra després de rendir-se al no tenir ja més mitjans per a continuar defensant-se.
 
Una situació de [[setge]] també pot desembocar en una darrera defensa si les tropes assetjades rebutgen rendir-se malgrat no tenir cap possibilitat d'evitar la derrota tal com succeí al [[setge de Xàtiva (1707)]] o a al [[setge d'El Álamo]].<ref>{{cite book |last=Gunderson |first=Cory Gideon |year=2004 |title=The battle of the Alamo |publisher=ABDO |isbn=1591972787 |page=[http://books.google.com/books?id=Vjd_PGZGPHYC&lpg=PP1&pg=PA20#v=onepage&q&f=false 15]}}</ref> Les darreres defenses al final d'un [[setge]] esdevingueren menys freqüent després de l'entrada en vigor dels [[convenis de l'la Haia]]; abans del [[segle XX]] si una guarnició assetjada es negava a acceptar els termes de capitulació que li oferia la força enemiga, forçant-la així a llançar un assalt final, aleshores enmig de l'assalt final els assaltants tant sols oferien quarter -perdó de la vida- segons la seva discreció, matant als defensors encara que aquests estiguessin desarmats, doncs amb la obstinació per mantenir una defensa inútil, en termes militars, havien provocat la mort innecessària de gran quantitat de tropes assaltants. En el marc del [[dret de la guerra]] actual, fruit dels convenis de La Haia «... és especialment prohibit - ... matar o ferir a un enemic que hagi deposat les armes, o no tenint mitjans per a defensar-se, s'hagi rendit a discreció»; així mateix està prohibit a les tropes assetjadores «declarar que no es donarà quarter...»,<ref>[[Convenció de la Haia (1907)|IV Convenció de La Haia]] ''The Laws and Customs of War on Land'' October 18, 1907. [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/hague04.asp#art23 Article 23]</ref> de manera que ja no és legal matar una guarnició si es rendeix, encara que amb anterioritat hagués refusat rendir-se provocant que hagués de llançar-se un assalt final.
 
==Darreres defenses: l'èpica de les derrotes==
{{AP|Memorial de guerra|èpica}}
[[Fitxer:Camerone 2006.jpg|thumb|250px|La [[Legió estangeraestrangera francesa]] commemora cada any al seu quarter general d'[[Aubagne]] la derrota patida a la [[Batalla de Camarón]] ([[Mèxic]], [[1863]])]]
La vasta majoria de darreres defenses al llarg de la història han estat [[derrota|derrotes militars]], però això no obstant han estat commemorades i glorificades a causa de l'atracció que sent l'imaginari popular per la valentia demostrada en la derrota. L'historiador Nathaniel Philbrick sosté<ref>Philbrick, Nathaniel. ''The Last Stand: Custer, Sitting Bull, and the Battle of the Little Bighorn.'' New York: Viking Books, 2010, p. xvii.</ref> que molt abans de la glorificació de la derrota del tinent coronel [[George Armstrong Custer|Custer]] l'èpica de les darreres defenses han commocionat les consciències humanes. Les variacions són infinites, des dels [[Esparta|espartans]] a les Termòpiles fins a [[Davy Crockett]] a El Álamo, però tots ells tenen en comú que narren la història d'uns herois valerosos i intractables al capdavant del seu petit grup contra un enemic que els supera aclapadorament.
 
[[Fitxer:AlamoMemorial-5478.jpg|thumb|250px|esquerra|[[Memorial de guerra]] en recordança pels morts en l'èpica [[derrota militar]] patida al [[setge d'El Álamo]].<br/> ([[San Antonio (Texas)]], [[1836]])]]
Tot i que les probabilitats de sobreviure són ínfimes, l'heroi i els seus seguidors lluiten noblement fins al final i es continuen sacrificant en la defensa fins que ja no resten homes dempeus hàbils per a prosseguir la lluita. Malgrat que els herois són derrotats al batalla final, la seva derrota és el major dels triomfs i serà recordada per tots els temps. Aquestes derrotes èpiques són commemorades anualment a fi de recordar els morts haguts en la batalla, tal i com per exemple fa la [[Legió estangeraestrangera francesa]] amb la derrota patida a la [[Batalla de Camarón]] ([[Mèxic]], [[1863]]) en la qual 62 legionaris francesos s'enfrontaren a 2.000 mexicans, resultant-ne 43 morts i 19 acabaren rendint-se, dels quals 17 estaven ferits. Així mateix és habitual la construcció de [[memorial de guerra|memorials de guerra]] per a commemorar els morts en una darrera defensa, i així per exemple el [[1892]] govern francès sol·licità al govern mexicà permís per a erigir un monument commemoratiu al camp de batalla de Camarón amb un placa que recorda a aquells legionaris francesos que hi foren èpicament derrotats.
 
De la mateixa manera al camp de batalla de [[Batalla de Little Big Horn|Little Big Horn]] hi ha [[memorial de guerra|memorials de guerra]] que recorden la derrota patida per l'exèrcit nord-americà i els morts haguts en batalla.
54.707

modificacions