Adolph Wilhelm Hermann Kolbe: diferència entre les revisions

En aquella època, es creia que els [[compost orgànic|compostos orgànics]] i [[compost inorgànic|inorgànics]] eren independents uns dels altres, i que els compostos orgànics podien ser creats solament pels organismes vius. Kolbe creia que els compostos orgànics es podrien derivar dels inorgànics, directament o indirectament, per processos de substitució. Va comprovar la seva teoria convertint el [[disulfur de carboni]], mitjançant diversos passos, en [[àcid acètic]] (1843-45). Introduint una idea modificada de [[radical lliure|radicals]] estructurals, va contribuir a l'establiment de la teoria estructural. També, va predir l'existència de [[alcohol]]s secundaris i terciaris.

Va treballar en la l'[[electròlisi]] de les sals dels [[àcid gras|àcids grassos]] i altres àcids (electròlisis[[electròlisi de Kolbe]]) i va preparar el l'[[àcid salicílic]], la base per a fer la [[aspirina]] en un procés cridatanomenat síntesi de Kolbe o [[reacció de Kolbe-Schmitt]].

Amb [[Edward Frankland]], Kolbe va trobar que els [[nitrilonitril|nitrils]]s es poden hidrolitzar als àcids corresponents. Com redactor del ''Journal für praktische Chemie'' (''Diari de la química pràctica'', 1869), sovint va anarser decrític vegadesamb un seriós crític delel treball d'uns altres.