Tub de Prandtl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer: Staudruck-Differenz-Messeinrichtung-prinzipiell-bewegt.gif|thumb|450px|Tall esquemàtic d'un tub de Prandtl.]]
[[fitxer: Tubo de Prandtl.PNG|thumb|350px|Tall esquemàtic d'un tub de Prandtl.]]
El '''tub de Prandtl''' combina en un sol instrument un [[tub de Pitot]] i un [[tub piezomètric]]: El tub de Pitot mesura la pressió total, el tub piezomètric mesura la pressió estàtica, i el tub de Prandtl mesura la diferència de les dues, que és la pressió dinàmica. Va ser una idea de [[Ludwig Prandtl]].
Al croquis s'aprecia esquemàticament, un tub de Prandtl immers en un fluid de [[Densitat (física)|densitat]] ''' <math> \rho </math> ''', connectat a un [[manòmetre diferencial]] el líquid manomètric té densitat ''' <math> \rho_m </math> '''.
Línia 7:
El tub de Prandtl, igual que el tub de Pitot, en ser introduït en el fluid en moviment, produeix una pertorbació que es tradueix en la formació en el d'un punt d'estancament, de manera que:
<math> \ p_1 = p_t </math>
<math> \ v_1 = 0 </math>
En el punt 0 el corrent no pertorbada té la pressió <math> \p_0 </math> i la velocitat <math> \v_0 </math> que és la que es vol mesurar.
Línia 17:
Menyspreant les diferències d'alçada de velocitat i geodèsica entre els punts 0 i 2 que sol ser molt petita per ser el tub molt fi, i estar el corrent en 2 pràcticament normalitzada després de la pertorbació en 1, es té, menyspreant també les pèrdues:
<math> \ v_2 = v_{0T}</math>
<math> \ p_2 = p_0 </math>
On: <math> \v_{0T}</math> = velocitat teòrica a la secció 0.
L'equació de Bernoulli entre 0 i 1 (<math> \ z_0 = z_1 </math>, <math> \ v_1 = 0 </math> - punt d'estancament)
<math>{p_0}+\rho.{V_{0T}^2 \over 2}={p_1}</math> i expressat d'una altra manera: <math>{p_1}-{p_0}= \rho.{V_{0T}^2 \over 2}</math>
Línia 29:
D'altra banda anant d'1 a 2 per l'interior del [[manòmetre]], estant tant el fluid principal com el fluid manomètric en repòs, es pot aplicar la [[equació fonamental de la hidrostàtica]] entre 1 i 2 (<math > \z_1 </math> ≈ <math> \z_2 </math>) de la següent manera:
<math> \ p_1 = p_2+\rho. g. a+\rho _m. g. l-\rho. g. l - \rho. g. a </math>
De les equacions anteriors es dedueix:
Línia 51:
[[fitxer: Pradtl estandar.jpg|thumb|350px|Tub de Prandtl estandarditzat.]]
A la pràctica <math> \ v_2 </math> és una mica més gran que <math> \ v_0 </math>, i per tant segons l'equació general de Bernoulli <math> \p_2 </math> és una mica menor que < math> \p_0 </math>. Addicionalment, en el punt 1, si l'eix del tub de Prandtl està inclinat en relació amb les línies de corrent, pot produir-se una velocitat diferent de zero i per tant una pressió <math> \ p_1 <p_t </math>. Cal introduir per tant un coeficient <math> \ C_v </math>. , Anomenat ''' coeficient de velocitat del tub de Prandtl ''', que té valors propers a 1, determinats experimentalment en laboratori.
La velocitat real <math> \ v_0 </math> serà determinada, per a l'aigua, per l'expressió:
<math> v_{0}= C_v.{\Sqrt{{2. g. l (\delta - 1 )}}}</math>
| |||