Diferència entre revisions de la pàgina «Mencía de Mendoza»

m
Robot substitueix 'succeïr' per 'succeir'
m
m (Robot substitueix 'succeïr' per 'succeir')
Succeí a son pare als catorze anys, heretant una gran fortuna procedent de la seua poderosa família, els [[Casa de Mendoza|Mendoza]], això va fer que es convertira en una de les pretendents més desitjades. La casaren amb personatges de la Cort de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], primer es pensà amb [[Fernando Álvarez de Toledo]], però el seu primer matrimoni fou amb [[Enric III de Nassau-Breda|Enric III de Nassau-Dillenburg]], vescomte d'Anvers i senyor de Breda, casant-se el [[1524]] a [[Burgos]]. Mentre, es quedaren a Castella, es renovava el [[castell de Breda]] per [[Rombout II Keldermans]] seguint les idees del matrimoni de convertir un palau medieval en un de [[renaixentista]]. El [[1530]] es traslladaren a [[Breda (Països Baixos)|Breda]] i Mencía, educada en la Cort, va fer del castell un lloc d'encontre per a artistes i [[humanistes]]. Ací va convida a humanistes com el valencià [[Joan Lluís Vives]], a pintors com [[Jan van Scorel]] i [[Bernard van Orley]], a més de reunir una col·lecció pictòrica important, amb pintors com [[Hieronymus Bosch]] inclòs. El mateix farà amb la literatura, escrivint ella mateix en [[grec]], [[llatí]] i [[Neerlandès|holandés]]. També emprén obres importants, com l'ampliació del castell dirigida per un [[Bolonya|bolonyés]], la decoració de la Capella del Príncep (''Prinsenkapel'') i de l'església de [[Grote Kerk (Breda)|Església de la Nostra Senyora de Breda]], on està aquesta capella.
 
Quan Enric va morir el [[1538]] i el seu fill [[René de Châlon]] el va succeïrsucceir com a [[Senyor de Breda]], Mencía va abandonar els [[Països Baixos]]. Tornada a la Península es va tornar a casar en [[1541]] amb [[Ferran d'Aragó, duc de Calàbria|Ferran d'Aragó]], [[duc de Calàbria]] (virrei de València i vidu de [[Germana de Foix]]) amb qui es va instal·lar a [[València]].
 
A València, com a virreina consort, va continuar la seua tasca com a mecenes, enfortint els contactes culturals de València amb els Països Baixos. Continuà amb la seua col·lecció d'art, demanant al seua agent d'[[Anvers]], Arnoa del Plano, que li enviara noves obres de [[Hieronymus Bosch]]. Una d'aquestes obres és del Tríptic de la Passió, d'un seguidor de El Bosch, actualment conservada al [[Museu de Belles Arts de València]]. Després de la seua mort passà per disposició testamentària al la Capella dels Reis del [[Convent de Sant Doménec]], després d'haver estat al [[castell d'Aiora]], i amb les desamortitzacions passà al referit museu.<ref>[http://museobellasartesvalencia.gva.es/ficha_obra.html?cnt_id=1864]</ref>
1.336.820

modificacions