Tercer estat: diferència entre les revisions

El '''tercer Tercer Estat estat''' és un dels tres [[estament]]s bàsics de la societat pròpia del [[Feudalismefeudalisme]] i el [[Antic Règim]]. Es compon de la població mancada dels [[privilegi]] es que gaudien el [[Clergatclergat]] i la [[Noblesanoblesa]], per tant pot ser també considerat equivalent al grup de ''' no privilegiats ''' o de [[pechero]]s (els que, particularment a Castella, estaven subjectes al pagament de [[impost]]os). També es pot denominar [[poble menut|estat pla]], [[poble menut]] o [[Poble (localitat)|poble]] a seques, [[plebs]] (per similitud a la divisió de la societat romana entre [[patriciPatrici (classe romana) |patricis]]s i [[plebeu]]s), o [[poble pla|comúpopulatxo]].

Segons el nivell econòmic hi podia haver grans diferències de riquesa entre els membres del tercer estat, tant en la pagesia (entre els rics [[pagès|pagesos]] que poden ser [[propietari]]s o més comunament [[arrendatari]]s de grans explotacions i els [[jornaler]]s que no tenien ni tan sols els seus propis [[útil]]sútils de conreu) com en la burgesia, que es solia subdividir en [[alta burgesia]] i [[baixa burgesia]] (o '' popolo grosso '' i '' popolo minut '' a les ciutats italianes). Els membres més rics del tercer estat eren molt més poderosos econòmicament que la [[baixa noblesa]] (els [[Hidalgo (noble)|gentilhomes]] a Castella) o el baix clergat, però no tenen ni poder polític ni prestigi social equivalent .

En els regnes cristians de la Península Ibèrica, la representació política del Tercer Estat en les [[Corts]]corts es limitava a les '' ciutats amb vot en Corts '' (disset en les [[Corts de Castella i Lleó]]), i dins d'elles al [[patriciat urbà]] que les controlava, en moltes ocasions membres de la noblesa o burgesos ennoblits. La funció principal era la concessió i repartiment dels impostos, atès que les ciutats lliures són el principal component del [[reialenc]] (terres subjectes a la jurisdicció del rei, i la resta [[senyoriu]] laic o eclesiàstic), comportant- les ciutats com un senyoriu col·lectiu sobre el territori que depenia d'elles (terra o [[alfoz]]). Els estaments privilegiats van deixar de ser convocats a talls, que en l'Edat Moderna van quedar reduïdes tan sols als procuradors de les ciutats. En els regnes de la [[Corona d'Aragó]], en què la monarquia estava sotmesa a un règim [[pactista]], les corts tenien moltes més atribucions i poder efectiu, fins a la seva supressió en el segle XVIII. Les escasses convocatòries que es produeixen en aquest segle seran conjuntes. Les [[Corts de Cadis]] de [[1812]] responen ja a una dinàmica revolucionària que obre l'edat contemporània.