William Wordsworth: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: th:วิลเลียม เวิร์ดสเวิร์ธ |
m Bot:Desambiguació assistida: Tory - Canviant enllaç(s) per Partit Tory |
||
Línia 44:
Tant la salut de Coleridge com la seua relació amb Wordsworth van començar a decaure en 1804, any en què van tenir una viva discussió que va determinar el final de la seua col·laboració. L'enfrontament entre ambdós derivava, per una banda, de la creixent addicció de Coleridge a l'[[opi]] i, per un altra, de les seues divergències ideològiques: Wordsworth va anar adoptant posicions més conservadores, tant en el pla poètic com en el polític i social, mentre que Coleridge tendia a l'idealisme alemany i a la recerca simbòlica. Aquest mateix any, Wordsworth es va fer amic de Robert Southey.
Amb la proclamació de [[Napoleó]] com a emperador de França (1805), l'última resta de [[liberalisme]] de Wordsworth va caure, i a partir de llavors es va identificar a si mateix com [[Partit Tory|tory]]. Ell, que a França havia vist l'emblema de la democràcia i la llibertat, es va sentir traït i va començar a replegar-se gradualment a posicions moderades, i fins i tot conservadores, sobretot a partir de l'any 1808, fins a abraçar la [[Anglicanisme|religió anglicana]] i la monarquia amb el compromís [[Època victoriana|victorià]]. Aquest mateix any va morir ofegat en el mar el seu germà John, la qual cosa el va afectar profundament. La seua mort, i la de Nelson, el van portar a fer, en ''Character of the Happy Warrior'', un "noble resum de la vida d'acció" (Evans). Alhora, va acabar d'escriure el seu ''Poema a Coleridge'', però refusava publicar un treball tan personal fins que haguera acabat ''The Recluse''.
Els ''Poems in Two Volumes'' (1807), contenen la famosa ''Ode: Intimations of Immortality from Recollections of early Childhood'' o ''Oda a la immortalitat'', que conté el conegut fragment ''Though nothing can bring back the hour / Of splendour in the Grass, of glory in the flower (Encara que res pot fer tornar l'hora / de l'esplendor en l'herba, de la glòria en flor''). En aquesta obra recorda la intuïció mística d'una vida anterior al naixement, que mor en aquest món material, però que pot recuperar-se en alguns moments afortunats en presència de la naturalesa (Evans). Fins llavors, només se'l coneixia públicament per les seues ''Balades líriques'', i confiava que aquest nou recull fonamentaria la seua reputació; no obstant, va obtenir una tèbia acollida.
| |||